EL CAMP LITERARI OLLERIÀ
![]() |
Narcís Oller |
Va
formar part del camp literari català, cosa que li va permetre
posar-se en contracte amb les obres europees més innovadores del
moment. Per entrar a formar part d’un camp artístic no cal cap
títol professional, sinó que l’artista ha de ser reconegut,
gràcies als seus propis mèrits, per la resta de membres que formen
part d’aquell camp.
![]() |
Logotip de la revista La Renaixença |
Oller
va aconseguir acostar-se al nucli literari gràcies a Joaquim Riera i
Bertran, amb qui va coincidir a la Diputació de Barcelona; i degut a
la influència del seu cosí Yxart i el seu tiet. La seva entrada
dins del camp literari català va ser a través de la revista
catalanista La Renaixensa. No obstant, el fet clau en
aquest canvi dins de la literatura es va produir degut a l’impacte
que li causà no disposar de cap text en català als Jocs Florals del
maig de 1877. Després d’això, va decidir que escriuria en català
i als Jocs Florals de 1879 va ser guardonat per la narració Sor
Sanxa, i l’any següent per la novel·la Isabel de Glaceran.
A La Renaixença va relacionar-se amb figures del món
literari com Emili Vilanova, Francesc Matheu i el mateix Àngel
Guimerà; i arran de la publicació de Croquis del Natural va
entaular amistat amb Josep Sardà.
![]() |
Emblema dels Jocs Florals |
Dins
de la carrera com a escriptor de Narcís Oller hem de distingir tres
períodes: el de formació, el de plenitud i un darrer que engloba
els seus darrers 25 anys de vida. La seva segona etapa dins del camp
literari comença quan decideix presentar als Jocs Florals de 1878
les seves dues primeres narracions realistes; i acaba amb el 1906 amb
l’edició de la seva darrera novel·la Pilar Prim. En aquesta fase
Oller es va considerar, en un principi, un escriptor realista i va
ser reconegut pel millors escriptors castellans del moment. Va
publicar contes i novel·les la cronologia de les quals mostra un
progressiu domini del corrent naturalista però sense arriba al
determinisme.
L’objectiu
de les seves novel·les era analitzar una passió universal
a través de l’estudi d’un determinat context social i i
històric. Així doncs, L’escanyapobres és l’estudi
d’una passió, els diners, que són el que mou als protagonistes.
Durant l’última part d’aquesta etapa creativa, Narcís Oller es
va anar decantant cada cop més per la tècnica naturalista emprant
l’estudi de les psicologies dels personatges condicionat per
les obres de Tolstoi.
Per
acabar, el tercer període va englobar els seus últims 25
anys de vida. Com a obres importants podem destacar Memòries
literàries i dos reculls de contes: Rurals i
urbanes (1916) i Al llapis i a la poma (1918).
El 1925, la intel·lectualitat catalana li va fer un homenatge i el
1925 va ser guardonat amb el Premi Creixells. En els dos darrers
anys se li van publicar els 12 volums de la seva Obra
completa seguint la normativa de l’Institut d’Estudis
Catalans; d’aquesta manera, va veure confirmat el seu rol de
patriarca de la novel·la catalana moderna. Va ser reconegut
pels seus contemporanis catalans, hispànics i
europeus. En vida va formar part del jurat de certàmens
literaris i un any desprès de la seva mort, el seu retrat
va ser penjat a la Galeria de Vallencs Il·lustres.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina