Festival VI: Crítica III

Bon dia! Sóc una de les autores d'aquest bloc i en aquesta entrada m'agradaria mostrar la meva particular i humil visió del festival i la ruta de l'Escanyapobres.

Del primer dia no tinc cap tipus de queixa de tot allò relacionat amb l'Escanyapobres: vam arribar en tren a l'Espluga, ens vam organitzar en 10 minuts i tot seguit vam iniciar l'assaig de la ruta. Em va semblar molt interessant la ruta pel bosc de Poblet i els llocs que vaig poder visitar (com el Mas de Moragues i les histories de fantasmes) gràcies a l'ajut de l'empresa Drac actiu. Però quan vam anar a la inauguració del festival vam quedar-nos a una taula rodona i sincerament em va semblar una mica avorrida. Les persones que van participar-hi coneixien moltes coses sobre el tema però pel meu gust no van saber transmetre-les bé al públic... 

El sopar en el Restaurant Simó de Palau va ser excel·lent: els cambrers eren molt simpàtics i l'ambient que hi havia em va agradar. El combat de boxa va ser el més entretingut de tot el que vaig presenciar aquell dia perquè en Sebastià Bennassar (un dels "boxejadors") feia les seves aportacions amb molta gràcia (A més, en acabar el combat va fer una menció a la meva professora donant-li les gràcies per haver portat gent jove al festival, i ens va agradar a tots aquest reconeixement). 

La meva cosa preferida del festival va ser la neu. Visc a Reus i aquí mai neva per això quan vam acabar de sopar i vaig veure que anaven caient flocs de neu em vaig emocionar moltíssim. 

Una de les coses dolentes del cap de setmana va ser haver d'aixecar-nos molt aviat tots dos dies: el primer per anar amunt i avall fent la ruta i el segon per entrevistar a la gent del poble i fer fotos pel bloc. Però va valdre la pena veure l'Espluga de Francolí nevada. 

Dono les gràcies a les tres dones que van ajudar-nos amb el nostre treball i molt amablement van respondre les preguntes que teníem per elles. Les preguntes estaven relacionades amb els aparadors tan bonics i treballats que tenien en les seves botigues. Tot i això també vam trobar-nos amb persones que no van voler col·laborar: no volien explicar-nos res sobre el seu aparador ni tampoc donar la seva visió del festival. 

Un altre punt negatiu del festival va ser que vaig percebre una gran separació entre la gent del poble i la gent relacionada amb el camp literari. Una de les dones a les quals vam entrevistar no va poder conèixer l'autor del llibre que va escollir i crec que no costava res apropar-se un moment a la seva botiga, fer-se una foto i parlar uns minuts amb una persona que ha dedicat temps en preparar un aparador perquè al cap i a la fi aquesta senyora estava promocionant el seu llibre sense rebre res a canvi. També he de dir que desconec si tots els autors dels llibres exposats van poder anar al festvial però si hi van anar i no van anar a veure l'aparador que els havien dedicat em sembla de ser molt desagraït. 

El dia que vam fer la ruta de veritat van començar a aparèixer persones a l'estació de l'Espluga i els meus nervis es van calmar perquè em feia por que no vingués ningú a veure i gaudir del treball que els meus companys i jo havíem preparat amb tanta il·lusió però alhora es van incrementar ja que la pressió era real: ho havíem de fer perfecte, ja no estàvem només nosaltres. Les persones que van venir a veure'ns van ser molt educades i van escoltar amb gran atenció les lectures que teníem preparades.

Deixant de banda aquests petits punts negatius que he volgut plasmar en aquesta entrada el festival va estar molt ben organitzat i tot va sortir més o menys com m'havia imaginat. 

Gràcies per llegir el nostre blog i formar part d'aquesta nova experiència com a bloggers!