Bibliografia i webgrafia

Aquí us deixem els enllaços i llibres que hem fet servir per fer aquest treball, esperem que també us siguin d'ajuda.

Conclusions

Fent aquest treball hem descobert un autor, per nosaltres desconegut, que ens ha fascinat. No només pel seu estil quan escriu, sinó també per la seva valentia a l'hora de tractar temes que en la seva època eren tabú, estava quasi bé prohibit fer-n'hi algun tipus de referència. Un dels temes tabú per la societat era la sexualitat, ja fos explicant relacions sexuals entre home-dona, home-home, dona-dona, de la masturbació o qualsevol tipus de manifestació eròtica. Tracta també temes de gran controvèrsia com per exemple les ideologies polítiques o els trastorns mentals, com la depressió o la histèria. El segon trastorn apareix a l'obra Totes les bèsties de càrrega i Pedrolo marca els personatges que el pateixen amb estrelles als mitjons, sent cada estrella un atac d'histèria. D'aquesta mateixa manera els nazis marcaven als jueus, amb estrelles. Per tant, com podeu intuir Pedrolo no tenia cap problema en destapar els eufemismes i parlar-ne obertament, sense cap tipus de prejudici. 

Un amor fora ciutat i la censura

Pedrolo és l'autor català més censurat, i en especial, el seu llibre Un amor fora ciutat. 

Aquesta novel·la va publicar-se a l'any 1970, però va estar onze anys al calaix, és a dir, va ser escrit el 1959. L'abril del mateix any de publicació del llibre, el Tribunal d'Ordre Públic va rebre una denúncia per aquesta novel·la. La denuncia en qüestió va fer-la el Director General de Cultura Popular y Espectaculos. Va ser precisament el dia de Sant Jordi quan es va segrestar l'obra, sota les ordres del jutge del mateix tribunal. 

Pedrolo va ser processat pel jutge, i el 30 de maig va dictaminar que el seu delicte havia estat escàndol públic, també van acusar el llibre d'immoral. 

Un amor fora ciutat: textos significatius II

Es va interrompre, perquè jo acabava d'iniciar un moviment per aixecar-me. Un gest perfectament inconscient, d'altra banda, d'altra banda, ja que no vaig saber que em movia fins que ella allargà de nou les mans cap al meu braç. 
-Què ja te'n vols anar?
Però aleshores la situació va precipitar-se, perquè en incorporar-se al seu torn mentre m'estirava pel braç, tots dos vam perdre l'equilibri i jo vaig caure al seu damunt. 
-Què vols fer, què vols fer? 
Però mentre em preguntava, amb una veu tota excitada que podia passar, i un moment m'hi vaig enganyar, per espantada, em retenia contra seu, els braços lligats a l'entorn del coll. 
-Jo, jo...
Vaig sentir la seva alenada ardent a frec de galta i, mentre encara simulava lluitar per aixecar-se de nou, els seus llavis fregaren els meus, s'hi enfonsaren un moment...
Després la seva veu murmurà:
-De veritat no ho vols?
Una de les meves mans havia relliscat cap a la seva sina, i vaig sentir la palpitació dels pits que es sollevaven. 
[...]

Un amor fora ciutat: textos significatius I

En aquesta entrada veureu quins són els textos més importants i/o significatius de la novel·la Un amor fora ciutat:

Mai no m'he sentit tan segur com aleshores, durant aquelles nits, quan procurava mantenir-me despert tan llargament com fos possible per tal d'aprofitar, de gaudir fins al darrer extrem, el confort i el benestar que la seva proximitat em procurava. I el pare, de lluny en lluny, cada setmana o cada quinze dies, em venia a privar d'això, d'una cosa que era meva!
Vaig dormir-hi fins a onze anys, amb la mare. I potser hauria dormit encara més de temps si jo mateix no hi hagués posat fi. 

Un amor fora ciutat: personatges

Com són els personatges d'Un amor fora ciutat? 

En aquesta novel·la trobem diversos personatges, però tots tenen alguna cosa a veure amb el protagonista, en Lluïs. 
Com he explicat a l'entrada sobre la trama, el protagonista explica episodis de la seva vida on intenta justificar la seva homosexualitat.

En primer lloc trobem la seva dona, la Maria Rosa, que tal i com he comentat en una entrada anterior, es mostra molt poc receptiva cap al que li diu el marit, també trobem actituds que avui en dia titllariem d'homòfobes. Doncs bé, enmig d'una forta discussió, el protagonista decideix obrir-se sentimentalment cap a la única dona que ha estimat. 
Comença explicant-li la relació que tenia amb la seva mare. Era una relació idílica on ella li exigia al Lluïs tot l'amor que li faltava per part del seu marit. El protagonista va arribar a sentir odi cap al seu pare, sentiment el lector també desenvolupa, perquè feia sofrir a la seva estimada mare, però de sobte tot canvia. Quan el noi es fa gran creu que ha de canviar l'actitud cap a la seva mare, i canviar petites coses que per ella no ho són tant, com deixar de dormir junts. És en aquest moment on tot canvia, i és aquí també on coneixem la versó del pare. La mare es torna una dona agressiva, antipàtica i molt susceptible. És aquí quan el protagonista té el sentiment d'odi cap a la mare, perquè el fa patir a ell i al pare. 
Hi ha un moment molt significatiu de la infància del Lluïs, i és el moment en què ell dediceix fugir de casa, quan finalment el troben, té una de conversa molt tendre amb el pare, on ell, entre llàgrimes li demana que no el deixi sol amb la mare, i que què faria sense ell. En canvi, quan arriba a casa i veu a la mare, no hi ha cap conversa, només una bufetada. 
Veiem doncs que el protagonista no ha tingut una infància comuna amb unes relacions fraternals normals,ha crescut odiant a la seva mare, la única dona fins aquell moment de la seva vida. És aquest el motiu principal que li dificultarà la relació amb qualsevol persona del genere femení. 

Un amor fora ciutat: trama

Trama 

La història comença amb una discussió entre els dos personatges principals, la Maria Rosa i en Lluïs, el motiu d’aquesta és que ella s’ha assabentat -li han dit- que el seu marit li és infidel, i amb un home. Ella està molt dolguda, però més que per la infidelitat en si, per la condició sexual del seu marit que acaba de descobrir. Ella no s’atreveix a dir que és homosexual, gay o fins i tot marica, sinó que fa referència a la seva condició sexual dient “allò”. Ell està penedit del que ha fet i li explica episodis de la seva vida rellevants i significatius, que ell considera que són el motiu de perquè és homosexual. Entre aquestes històries que li explica, hi ha discussions amb la mare, també els seus grans amors i els seus fracassos més profunds. 

Ella durant tota la història es mostra dura, dolguda i gens comprensiva amb el que li està explicant el seu marit. 

Ell tota l’estona està intentant justificar-se de la seva  homosexualitat, i diu que li agradaria ser normal i que res d’això li hagués passat. Culpa a la seva mare de tot. A l’entrada dels personatges veurem perquè.

A través d'aquesta novel·la l'autor vol mostrar-nos quins eren els pensaments de l'època sobre la homosexualitat o les relacions extramatrimonials.  

Totes les bèsties de càrrega: Text significatiu

El fragment que podreu llegir a continuació és important ja que representa l'esperança dels tu per sobreviure. 

FRAGMENT 1:

"-L'has trobada, la mare? 

-És aquí -contesta-. On tu i jo parlem i aquest noi copia cançons. Entre els meus companys de la muntanya que s'organitzen una i altra vegada. Al ventre de les noies que volen que les prenyem... No l'han matada, no han pogut matar-la.  

 -Però ho tornaran a intentar. 

-Ho tornaran a intentar -repeteix ell lentament-. I potser ens pensarem que ho han aconseguit, com m'ho pensava jo. 

-Un dia ho faran -insisteix ella. 

-Quan tu i jo i tots els altres vulguem. Ni un moment abans."

 FRAGMENT 2:

"-Molt bé -Diu a la fi-. Em permetreu un moment... 

-Que no sigui gaire llarg. Ja només disposem de vint-i-cint minuts. [...] 

Ell obre i tanca ràpidament i aleshores es queda repenjat a la porta, mirant la noieta que li somriu tímidament. 

-No em puc quedar gaire estona -diu. [...] 

- Ahir... -comença. -Ja sé -la interromp ell-. Però ara... 

-No em vols? -pregunta ella. 

-Sí, et vull. Si puc... -afegeix. I aleshores, despistat-: No havia de ser així. Bestialitzen la nostra necessitat de futur. Em pregunto si demà no en sofrirem.. Ens hauríem d'estimar lliurement, al seu degut temps, sense pressions, i en lloc d'això cedim a les circumstàncies que ens degraden, perquè sovint és ara o mai... Ens justifica, això?   [...] 

- Ja sé que no em pots contestar. Potser no pot contestar ningú. Però una raça no es funda ni es perllongga amb odi, sinó amb amor, perquè no volem forjar armes destructores... Volem homes i dones que cridin la seva llibertat per a ells i per a tothom. També a ells cal alliberar-los de l'odi i de la ceguesa que els fa injustos i ens hi fa. Tu...  [...] 

-Serà com vulguem. [...] 

-El nostre fill, el nostre futur. Depèn del que hi hagi entre tu i jo, no d'ells. 

-I què hi ha? Dos desconeguts en una cambra, forçats a un gest que els imposen, que accepten de fer perquè potser serà el darrer i cal morir... [...] 

-Tu ho acceptes -li pregunta. 

-Sí. -Sense amor? [...] 

-Amb amor -diu-. Amb amor. Com, si no, podria ser aquí, amb tu, i resignar-me al sofriment? [...] 

-Sí -diu sense vacil·lar- T'estimo per allò que representes... Com s'estima un somni o un ideal."

Joc Brut: Textos sifnificatius

El Projecte

Els següents fragments són del primer capítol de la novel·la, quan en Xavier i la Juna es coneixen. 

"Si no haués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.S'havia assegut al banc de davant la parada de l'autobús i, amb una cama sobre l'altrea, s'espolsava una sabata on devia haver-li entrat una mica de sorra de l'avinguda. [...] Devia quedar-me embadalit, però ella no em va somriure fins al moment que l'autobús arribava. Vaig pujar-hi darrera seu, els ulls fits en una nuca aborrissolada sota els cabells curosament despentinats,..." 
"Volia suposar que era interessada, però set minuts després quan va aixecar-se i baixà, la cosa ja no va semblar-me tan clara.-Veig que som veïns...- vaig fer.Ella va tombar-se mentre l'autobús reprenia la marxa, i ara el seu somrís era irònic.-Viu aquí, no?-No-digué-. Vostè sí?"

 El següent fragment es correspon a la part de la trama en què la Juna li diu al Xavier que ja no poden seguir junts, discuteixen però ella proposa una sol·lució...

"-Separem-nos Xavier... Tot té remei, encara. [...] -Sí, Juna, però jo... Dóna'm una oportunitat!-vaig dir a la fi. No podia perdre-la, hauria fet qualsevol cosa per no perdre-la. [...] -I després què? Sé el que vull, Xavier. I després seria pitjor. [...]"

"-Xavier, Xavier... N'hi ha per tornar-se boja... 

-No ens podem consumir així, Juna... 

-Però jo no sóc una qualsevol, Xavier. 

-Ens estimem, Juna, ens estimem!  

-No t'havia d'aver escoltat, no. 

-Ets meva, Juna. Ho sents? [...] 

-Però ho vull sempre, sempre, no ara!... Vull que sempre em trobis bonica, no em vull fer malbé com totes aqueestes dones esclaves de la seva misèria... I vull que estiguis orgullós de mi, que em portis pertot arreu, i que la gent puguin dir: quina dona que té! [...] 

-No podem seguir així, tots dos ens tornarem boigs! 

I aleshores, amb una veu remota, com involuntària, va fer: -Hi ha una manera. Vaig immobilitzar-me com si algú m'hagués lligat de peus i mans, i gairebé no reconeixia la meva quan, ronca, va dir: -Una manera... [...] 

-Tu faries qualsevol cosa per mi, oi? 

- Sí. Quina cosa? -Qualsevol cosa -repetí- Jo per tu sóc capaç de tot. De tot, Xavier. -Sí. Va passar-se la llengua pels llavis i endinsà l'esguard en el meu. -Podríem matar-lo."

En l'entrada Joc brut: Anàlisi de l'obra I vaig dir que no explicaria el final de l'obra, que el podrieu llegir, així doncs: (SPOILER!!!!) Pàgines 105-106.

"-Sabíem que només calia esperar- digué el més baix-. Hi havia un còmplice i, un moment o altre, es materialitzaria-. Rigué-. Ja veieu que teníem raó. 

-De tota manera -afegí l'altre- no ens crèiem que tardéssiu tant. Però avui ho hem comprès. No tenia la intenció de compartir cap benefici amb vós. Va voler que li féssiu la feina gratis. És clar -reflexionà- que en diners ben poc hi havia a compartir. 

Vaig aixecar el cap que havia anat abaixant. 

-¿I totes aquestes propietats i valors de què ella m'havia parlat? No.. -Jugava molt a la borsa. I amb poca sort. Em penso que devia ser lúnic vici que tenia. -No s'ho podia jugar, això -vaig dir amb fermesa-. No era seu. Havia estat de la seva primera dona i només en tenia l'usdefruit. 

-Era seu -insistí l'alt-. La seva primera dona era una artista de cabaret, una pelada.  

-Per què ho havia de deixar tot a la neboda, doncs? 

-Quina neboda? -es van estranyar tots dos. 

-Ella... la neboda. Juna. 

El més baix mirà cap al seu company per damunt meu, li recordà, es recordà: -Sí, hi havia una neboda, Juna, es deia? 

-Em sembla que sí. Només vivia amb ells ocasionalment, se'n va tornar a Almacelles, d'on és la família. 

Jo esguardava de l'un a l'altra, com si seguís les evolucions d'un partit de tenis, fins que vaig explotar: -Però de qui parleu? 

-De la neboda que heu dit, la filla de la germana del senyor Virós. 

La veu em va sortir prima, ridícula: -I ella, doncs? 

-La Caterina, voleu dir? Era la seva dona. 

-Caterina... -vaig mormolar. 

-Caterina Freixa, sí. 

M'havia enredat dins al final. Mai no havia dit una veritat... Vaig alçar les mans emmanillades per reposar-hi el cap. L'altre, el baix, va picar-se les cuixes, divertit, i esclafí: -No ho sabia! [...]"

 

Manuel de Pedrolo: Context històric I

El nostre autor va néixer el 1918 i va morir el 1990, per tant, va viure molts dels períodes més importants que marquen la història de Catalunya. Com per exemple, la mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, la segona república, la guerra civil, el franquisme i la transició. Tot i que els dos fets que més van marcar la història del país i la vida personal i professional de Pedrolo van ser la guerra civil i el franquisme. 

Esberlem els murs de vidre, Estat d'excepció o Acte de Violència?

Esberlem els murs de vidre és una novel·la que tracta el tema de la rebel·lió contra una dictadura en un país imaginari. Manuel Sancho Millán va ser el primer lector de l'obra i en el seu informe queda ben descrit el contingut de la novel·la:

Novela escrita en catalán en la que se narra la historia de una revolución en un país imaginario. Escrita con un estilo un poco alegórico, describe los deseos del pueblo por librarse del ”Juez”, símbolo del poder absoluto, hasta que al fin ése cae asesinado.

Doble o res o Acte de Violència?

En l'entrada "Esberlem els murs de vidre, Estat d'excepció o Acte de Violència?" parlava d'una primera obra anomenada Acte de Violència, va ser redactada l'estiu del 1950 i presentada a la censura el 1953 per l'editorial Arca. La novel·la formava part del gènere policíac, cultivat fecundament per Pedrolo en l'època dels anys cinquanta no només com autor si no també com a traductor. El manuscrit de l'obra era de 325 páginas i es centra en una conversa entre dos personatges, un d'ells és l'ostatge i l'altre un dels guardians, que s'expliquen les seves vides i les seves il·lusions. El 1953 Acte de Violència a ser denegada per la censura i Pedrolo la deixa apartada fins el 1957 que reprèn els seus esforços per tal de veure l'obra publicada per l'editorial Proa. El final d'aquesta obra és ben trist, Pedrolo parla del manuscrit en una entrevista e mateix any amb AntonioBeneyto i diu el següent:

En 1953 caía una novela entera, “Acte de violència", un libro, añadiré, que actualmente ya no existe. Lo destruí hace tiempo al releerlo, y el título ha pasado después a la obra que ganó el primer Bertrana y que entonces se titulaba “Estat d’excepció".

Tot i els intents de Pedrolo per acabar amb l'obra el 1995 el manuscrit es va poder recuperar i el 1996 es va publicar a l'editorial Edicions 62 sota el títol Doble o res.

Joc Brut: Anàlisi de l'obra II

ELS PERSONATGES

A Joc Brut no hi ha molts personatges, perquè l'acció es desenvolupa a partir de les relacions personals i professionals que tenen entre ells i ja és prou complicada la trama com per posar-n'hi més. A continuació veureu la definició d'alguns dels personatges, n'hi ha d'altres com els policies o la portera que són importants però només pel desenvolupament de l'acció, són titelles que en Pedrolo posa en la novel·la per a que els personatges que tenen més pes puguin desenvolupar-se.

Joc Brut: Anàlisi de l'obra I

Joc Brut també és una novel·la de Manuel de Pedrolo. A diferència de Totes les bèsties de càrrega i Un amor fora ciutat aquesta obra és una novel·la negra de l'any 1965 publicada en la col·lecció Cua de palla, dirigida per ell mateix. En el transcurs de les pàgines es manté una intriga relacionada amb un assassinat que es comet per un fet inevitable que Pedrolo vol criticar i mostrar al lector: l'avarícia de la societat. El tema de l'obra és l'engany i la traïció que sorgeix a causa d'un amor no correspost i així el protagonista, en Xavier, influenciat completament pels desitjos d'una dona i acaba cometent un assassinat del que sempre se'n penedirà.

Manuel de Pedrolo: Context estètic I

Quin és l'estil de Manuel de Pedrolo?

Com ja hem dit a les anteriors entrades (Si heu estat investigant pel nostre bloc ho sabreu) Manuel de Pedrolo prova tots els gèneres literaris: poesia, teatre, novel·la, assaig... Però on el seu treball és més quantitatiu i de més bona qualitat és en la novel·la, amb l'explotació dels temes propis del novel·lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit... Els recursos i les tècniques que va utilitzar per escriure les seves històries són sempre variats: psicologia, simbolisme, policíaca... La seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.

La seva obra és intermedia als dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: el conductisme i l'existencialisme. L'element transcendent, de vegades, l'empeny cap al simbolisme, com és ara a Totes les bèsties de càrrega. En d'altres ocasions, el testimoniatge li exigeix un fresc fenomènic com, per exemple, es pot evidenciar a Si són roses floriran.

A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre respon a la seva oferta a causa de la censura. Moltes de les seves novel·les no poden ser publicades en el mateix moment que les escriu (En aquesta entrada del bloc ho expliquem!).

Manuel de Pedrolo i la censura

A l'acabament dels anys cinquanta, Manuel de Pedrolo ja era un gran escriptor però no gaudia d'una gran popularitat ja que moltes de les seves obres eren inèdites per culpa de la censura però també per motius editorials. Els primers editors disposats a enfrontar-se al caos de la censura per tal de que les obres de Pedrolo veiessin la llum van ser les editorials Albertí, Selecta, Arca i Moll.

Manuel de Pedrolo: Introducció a la censura

INTRODUCCIÓ

L'actuació de la censura va ser un fet constant i determinant en el desenvolupament de la literatura catalana. Es va crear una llei el 1966 anomenada “Ley Fraga” que va suposar una “obertura” per la literatura catalana de l'època però tot i això els escriptors catalans van seguir amb l'angoixa per publicar les seves obres amb molta tardança o fins i tot no poder-les publicar mai.

Totes les bèsties de càrrega I

Un dels llibres que vaig escollir aquest any per l'assignatura de Creació Catalana Contemporània de la URV va ser “Totes les bèsties de càrrega” del nostre autor Manuel de Pedrolo, és una de les novel·les més destacades de l'autor ja que fa una síntesi brillant d'un dels moments més difícils de la història de Catalunya. L'obra va ser escrita el 1963 però no va poder ser publicada fins el 1967 pels impediments de la censura.

Manuel de Pedrolo: l'autor I

BIOGRAFIA DE MANUEL DE PEDROLO

Manuel de Pedrolo i Molina neix l'any 1918 a l'Aranyó (la Segarra), en una família de propietaris rurals procedents de Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terres. Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit ja va ser en un gran lector, es submergeix en els llibres de la biblioteca del seu pare, on troba molta literatura espanyola com per exemple obres de Pío Baroja i Valle Inclán.

El 1935, es trasllada a Barcelona per a acabar algunes assignatures de batxillerat a l'Institut Balmes. La seva intenció era fer la carrera de metge i dedicar-s'hi però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, s'afilia a la CNT i treballa de mestre a la població de Fígols de les Mines. Tot i això no va poder eludir la guerra: va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es va quedar. Però el tornen a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on escriu la seva primera novel·la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment escriu en català, llengua que manté en tota la seva abundant obra, a pesar de la censura que pateix i les dificultats per publicar que té en els primers anys a causa d'aquesta elecció: escriure en la seva llengua. De tota manera gràcies a la seva constància i capacitat de creació aconsegueix ser el narrador més llegit de la postguerra, encara que aquest reconeixement popular no coincideix amb els dels cercles literaris i encara menys amb els cercles universitaris.

Manuel de Pedrolo: Context estètic II

En l'entrada del blog Manuel de Pedrolo: L'estil I us he fet una petita introducció als estils i corrents que seguia el nostre autor però en aquesta ampliaré la seva explicació per tal d'ajudar a les persones (com jo abans de buscar informació) que no saben ben bé en què consisteixen aquests estils o corrents literaris.