Manuel de Pedrolo: l'autor I

BIOGRAFIA DE MANUEL DE PEDROLO

Manuel de Pedrolo i Molina neix l'any 1918 a l'Aranyó (la Segarra), en una família de propietaris rurals procedents de Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terres. Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit ja va ser en un gran lector, es submergeix en els llibres de la biblioteca del seu pare, on troba molta literatura espanyola com per exemple obres de Pío Baroja i Valle Inclán.

El 1935, es trasllada a Barcelona per a acabar algunes assignatures de batxillerat a l'Institut Balmes. La seva intenció era fer la carrera de metge i dedicar-s'hi però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, s'afilia a la CNT i treballa de mestre a la població de Fígols de les Mines. Tot i això no va poder eludir la guerra: va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es va quedar. Però el tornen a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on escriu la seva primera novel·la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment escriu en català, llengua que manté en tota la seva abundant obra, a pesar de la censura que pateix i les dificultats per publicar que té en els primers anys a causa d'aquesta elecció: escriure en la seva llengua. De tota manera gràcies a la seva constància i capacitat de creació aconsegueix ser el narrador més llegit de la postguerra, encara que aquest reconeixement popular no coincideix amb els dels cercles literaris i encara menys amb els cercles universitaris.

Un cop llicenciat del servei militar de postguerra a Valladolid, va poder tornar a Catalunya, primer a Tàrrega i, finalment a Barcelona. Entre altres feines (al llarg de la seva vida va haver de treballar de moltes coses per poder viure ja que l'escriptura no li tornava, monetàriament parlant, gaire cosa) treballa per a una agència d'assegurances i també per a una agència de publicitat, a més de fer d'investigador privat (Aquesta feina s'ha relacionat sovint amb algunes de les seves novel·les policíaques però Pedrolo ho va desmentir ja que s'havia dedicat només a fer informes sense cap importància, segons les seves paraules)

El 1946, ja casat amb Josefina Fàbregas (amb qui va tenir una filla, Adelais de Pedrolo) i establert definitivament a Barcelona, Manuel de Pedrolo va començar a escriure amb regularitat. Canvia novament de feina, fa d'assessor literari, traductor, corrector de textos i altres feines relacionades amb el món editorial. Malgrat tot, continua vivint aïllat dels cercles literaris catalans de la postguerra perquè era un home molt reservat al qual no li agradava fer espectacle. L'any 1949 publica el seu primer llibre: Ésser en el món, un poemari editat per Torrell de Reus que passa completament desapercebut quan es parla de totes les seves obres. Va col·laborar a la revista Ariel i aquest fet li permet entrar en contacte amb altres escriptors. El 1953 va publicar un recull de contes: El premi literari i més coses. Amb la novel·la Estrictament personal guanya el premi Joanot Martorell 1954, el mateix any que va començar un intens període com a dramaturg i que tanca voluntàriament, després d'una fecunda producció, a finals dels anys 70.

A la dreta, Manuel de pedrolo amb la seva esposa, Josefina Fàbregas. 

A l'esquerra la filla d'ambdós, Adelais de Pedrolo junt a una fotografia del seu pare.

La figura de Manuel de Pedrolo va tenir una gran influència sobre alguns sectors de la societat dels setanta i vuitanta, com a escriptor i també com a personatge públic, per la seva exemplar i insubornable actitud cívica i crítica a la vegada amb el desenvolupament polític dels partits catalans. Sempre es declara independentista i recull aquesta idea en nombrosos dels seus articles. La seva integritat moral i el seu catalanisme mai no es descontradiu.

La seva gegant feina com a escriptor es va veure recompensada en diferents ocasions amb premis literaris com el Víctor Català, el Sant Jordi o el Prudenci Bertrana. El 1979 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També va ser soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, que durant sis anys, del 1984 al 1989, va convocar el premi Mecanoscrit adreçat a escriptors joves.

Finalment, El 26 de juny de 1990, a causa d'un càncer Manuel de Pedrolo va morir a la ciutat de Barcelona.