El nostre autor va néixer el 1918 i va morir el 1990, per tant, va viure molts dels períodes més importants que marquen la història de Catalunya. Com per exemple, la mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, la segona república, la guerra civil, el franquisme i la transició. Tot i que els dos fets que més van marcar la història del país i la vida personal i professional de Pedrolo van ser la guerra civil i el franquisme.
Quan va esclatar la guerra civil, Manuel de Pedrolo tenia divuit anys. La seva vida a partir d'aquell moment va estar estretament lligada a la política catalana, fins convertir-se en una figura important de l'esquerra catalana. Seguint una crida de voluntaris de la unió estudiantil catalanista, va anar a les files del bàndol republicà, a artilleria. La guerra va marcar-lo de per vida, ja que quan va arribar va sentir-se molt sol, per la mort del seu germà i al veure que persones en les que confiava cegament, s'havien canviat de bàndol.
Doncs bé, tal i com sabem, la guerra civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic entre el bàndol republicà i el bàndol nacional, però qui va guanyar van ser aquests últims. És per això que molts intel·lectuals catalans van haver d'exiliar-se a països com França, Xile, Mèxic, i un llarg etcètera. En el cas de Pedrolo, va poder estalviar-s'ho gràcies a un aval aconseguit pels contactes del seu pare, però va haver d'anar a Valladolid a fer servei militar sota les ordres dels qui van guanyar.
Va ser a partir d'aquest moment quan la situació va empitjorar notablement a Catalunya, en tots els aspectes, però sobretot en el social.
La cultura catalana va veure's aturada durant uns anys. En quant a la literatura, també va veure's afectada, per dos motius principals. Molts escriptors, ja formats o que acabaven de començar la seva carrera literària, estaven exiliats; i pels que van quedar-se, no podien esciure i publicar lliurement a causa de la censura. És a causa d'aquesta última que als anys 50 i 60 poques editorials s'atrevien a publicar les obres d'autors com Pedrolo, així que va optar pels premis literaris que asseguraven la publicació del llibre per part d'una editorial.
La dictadura va durar uns 35 anys, en els quals la censura, la prohibició i l'adoctrinament eren els protagonistes. Val a dir que en els últims anys la censura ja no era tant estricta, però encara hi havia.
Però l'esperit dels autors catalans no va cessar i tot i les dificultats, escrivien i publicaven. Aquest període, en certa manera va enriquir la literatura posterior ja que ens ha deixat llibres on queda reflectida tota la situació sofrida.
A l'any 1975 va acabar la dictadura i d'aquesta forma la situació social sobretot, però en general, va millorar a Catalunya. És a partir d'aquest any on els escriptors va poder fer el seu ofici d'una forma més lliure. Però va trobar-se amb un problema, durant tots els anys de repressió, la societat havia deixat de llegir, i més encara, llegir en català. Per això havien de fer el que el públic demanava, que potser no era amb el que se sentien més a gust.
Autors com Pedrolo van ocupar-se d'enriquir la literatura catalana intentant importar conceptes, l'estil o temes propis de la literatura europea.
Molt bon blog
ResponElimina