Un amor fora ciutat i la censura

Pedrolo és l'autor català més censurat, i en especial, el seu llibre Un amor fora ciutat. 

Aquesta novel·la va publicar-se a l'any 1970, però va estar onze anys al calaix, és a dir, va ser escrit el 1959. L'abril del mateix any de publicació del llibre, el Tribunal d'Ordre Públic va rebre una denúncia per aquesta novel·la. La denuncia en qüestió va fer-la el Director General de Cultura Popular y Espectaculos. Va ser precisament el dia de Sant Jordi quan es va segrestar l'obra, sota les ordres del jutge del mateix tribunal. 

Pedrolo va ser processat pel jutge, i el 30 de maig va dictaminar que el seu delicte havia estat escàndol públic, també van acusar el llibre d'immoral. 

El motiu d'aquesta acusació i del segrest del llibre és el tema principal, un amor homosexual, tema tabú durant els anys de censura. 
Normalment, en el moment de segrest d'un llibre s'intentava no fer escàndol, i és per això que ho feien amb llibres encara no distribuïts i que es trobaven als magatzems de les editorials, però en el cas d'Un amor fora ciutat va ser diferent. Quan els agents van arribar al magatzem on esperaven trobar el llibre, van fer tard, i només van poder requisar una vintena. També van anar a les llibreries, on van requisar un total de 146 exemplars. De la tirada de 1.500 exemplars, en quedaven uns 1.350 aproximadament, que es van vendre sota mà. 
Dos anys més tard, l'advocat de Pedrolo va apel·lar la sentència i l'audiència de Barcelona va absoldre'l. Va ser aleshores quan Aymà (l'editorial), va fer la segona edició d'aquesta problemàtica novel·la. 

Com he comentat unes línies més amunt, van considerar el llibre immoral. Això és perquè la moralitat estava estretament relacionada amb el catolicisme. Dins d'aquest col·lectiu no està ben vista la qualsevol relació que no sigui entre un home i una dona. També hi ha temes que no són ben rebuts per l'església, com el suïcidi. 

Aquesta ver ser part de la sentència sobre Un amor fora ciutat: 

"...un grave aspecto de peligrosidad social por cuanto que en el fondo no sólo de disculpa, o mejor, se exculpa el homosexualismo, sino que lejos de presentarnos el pecado contra natura como objecto de horror y de exercación, viene a afirmarse por el protagonista, que es homosexual, que tal anormalidad responde a una tendencia irreprimible de la que es casi imposible evadirse, y que por tanto el verdadero homosexual, que no puede confundirse con el "marica", pues por el contario afirme siempre su virilidad, es más digno de compasión misericordiosa que de exercración..., consideramos a esta de gravemente peligrosa y en todo caso como atentatoria a la moral pública, conforme a la reiterada jurisprudencia del Tribunal Supremo sobre el homosexualismo..."