Esberlem els murs de vidre, Estat d'excepció o Acte de Violència?

Esberlem els murs de vidre és una novel·la que tracta el tema de la rebel·lió contra una dictadura en un país imaginari. Manuel Sancho Millán va ser el primer lector de l'obra i en el seu informe queda ben descrit el contingut de la novel·la:

Novela escrita en catalán en la que se narra la historia de una revolución en un país imaginario. Escrita con un estilo un poco alegórico, describe los deseos del pueblo por librarse del ”Juez”, símbolo del poder absoluto, hasta que al fin ése cae asesinado.

Tot i tractar un dels temes tabú per la censura el lector va fer una conclusió positiva de l'obra i va proposar la seva autorització ja que des del seu punt de vista no tenia res censurable. El 1963 el Jefe de la Sección de Lectorado i el Jede del Servicio de Orientación Bibliogràfica van declarar que l'obra a la qual es referia l'informe de Manuel Sancho Millán podia ser publicada però el Director General abans de firmar l'aprovació va enviar el llibre a altres lectors per a que fessin una lectura més crítica i així va ser com el manuscrit d'Esberlem els murs de vidre va passar per la mà de quatre lector diferents.

El primer, com ja hem vist va ser Manuel Sancho Millán però en la segona lectura l'afortunat va ser: Francisco Jardón; va considerar que l'obra estava ben escrita i la lectura era amena però es queixa de les expressions malsonants que usa, encara que rectifica i diu que com és un llibre per adults no té cap objecció en afavorir la seva publicació.

El tercer lector va ser Miguel Oromí Inglés, era un lector fix i eclesiàstic, en l'informe ue va fer d'Esberlem els murs de vidre diu que afavorir la publicació de la novel·la és un gran perill ja que té pot estimular a què es qüestioni el poder del règim espanyol:

(…) no cabe duda alguna de que se refiere a España y está escrita intencionalmente contra el Caudillo. --El alma de la novela consiste en aconsejar una huelga general con el lema: "Muy sencillo: basta con quedarse en casa". Esta huelga es con el fin de echar fuera al Caudillo. La razón es porque "después de quince años" la Nación está paralizada y corrompida, sobre todo por la falta de libertad porque el Caudillo ya está viejo. -- Por otra parte, es una espada de dos filos: si no se permite la publicación en España, aparecerá en el extranjero con la indicación de que no ha sido permitida en España porque se han interpretado las cosas como quiere el autor. Si se permite la publicación coincide con la propaganda de los exiliados, con Madariaga a la cabeza, sobre la necesidad urgente, para el bien de España, de echar al Caudillo.
La novela está muy bien escrita en catalán. Desconozco al autor, pero sería conveniente identificarlo.
TIENE LA PALABRA LA SUPERIORIDAD
- 27 de agosto de 1963.

Finalment a finals del mateix any, 1963, l'Editorial Selecta i Pedrolo van rebre la ressolució de la notificació de la institució censora:

… previos los pertinentes informes del Lectorado de esta Sección, lamento comunicarle que no ha sido posible conceder la autorización a la obra "Esberlem els murs de vidre" de Manuel de Pedrolo.
Lo que traslado a Vd. Para su conocimiento y efectos, indicándose que contra la presente resolución puede interponer recurso de revisión, dentro del plazo de 15 días a contar del siguiente de la presente notificación.

Com ja us podeu imaginar la publicació de l'obra va ser denegada per la forta càrrega política que duia l'argument, però era inevitable en Pedrolo ja que la combativitat era un tema recurrent el les seves obres. El tema d'una revolució en qualsevol país no va ser el motiu de censura sinó la connexió i semblança amb la situació política espanyola. Tant l'editorial Selecta com Pedrolo van deixar de banda l'obra i no van demanar una revisió.

Pedrolo a finals del 1965 va presentar aquesta mateixa novel·la amb un nou títol, Estat d'excepció,a l'editorial Edicions 62. El Jefe del Negociado de Registro va considerar que el llibre no tenia antecedents i va acceptar-lo però Miguel Oromí Inglés, el lector que va aconseguir la denegació de la novel·la el 1963, va reconeixer l'obra i va dir el següent:

!ATENCIÓN!
Esta obra se presentó a la Censura hace dos años con otro título, pero es exactamente la misma. -- Fue rechazada por las razones que indiqué en el Informe y creo que se hicieron algunas investigaciones en torno al autor - 2 de febrero de 1965.

El resultat va ser la denegació per part del Servicio de Orientación Bibliográfica. Tres anys després, el 1968, la meteixa editorial, Edicions 62, va tornar-ho a intentar ja que a Pedrolo se li havia concedit el premi Prudenci Bertrana pel manuscrit de Esberlem els murs de vidre, ara anomenat Estat d'excepció, però la concessió del premi literari no va suposar un canvi en l'actitud censora.

El 1974 va ser l'últim intent de publicar l'obra. Edicions 62 la va presentar de nou però sota el nom Acte de violència, aquest títol Pedrolo ja l'havia utilitzat el 1953 per una altre obra que també va ser prohibida per la censura i publicada el 1996 per Edicions 62 sota el nom Doble o res. Finalment, el 1975 l'obra Acte de Violència va aparèixer a totes les llibreries, per fi va superar la censura. Pedrolo es refereix a la complicada història d'aquesta novel·la en un artícle publicat a la revista Serra d'Or de la següent manera:

“Estat d’excepció”, novel.la a la qual ja m’he referit i que no es publicaria fins l’any 1975, va començar les seves anades i vingudes l’estiu de 1968, quan les Edicions 62 van enviar-la a Madrid poc després d’haver obtingut el premi Prudenci Bertrana (...). Es gràcies a aquest suprem organisme ordenador, doncs, que avui existeix un llibre amb dues etiquetes, car observo que en l’historial del premi es conserva el primer. 

Pedrolo situa el començament dels problemes de l'obra el 1968, esborrant les peripècies que va haver de fer els anys anteriors per intentar publicar l'obra però gràcies a l'Archivo General de la Administración sabem de l'existència del títol Esberlem els murs de vidre. En aquest arxiu també es conserva el primer Acte de Violència i un altre manuscrit anomenat Visita a la senyora Soler.