Un amor fora ciutat: textos significatius I

En aquesta entrada veureu quins són els textos més importants i/o significatius de la novel·la Un amor fora ciutat:

Mai no m'he sentit tan segur com aleshores, durant aquelles nits, quan procurava mantenir-me despert tan llargament com fos possible per tal d'aprofitar, de gaudir fins al darrer extrem, el confort i el benestar que la seva proximitat em procurava. I el pare, de lluny en lluny, cada setmana o cada quinze dies, em venia a privar d'això, d'una cosa que era meva!
Vaig dormir-hi fins a onze anys, amb la mare. I potser hauria dormit encara més de temps si jo mateix no hi hagués posat fi. 


A través d'aquest fragment descobrim quins eren els sentiments del protagonista al dormir amb la seva mare. Com veiem, té un sentiment de gelosia cap al pare, perquè quan ell hi és, ja no és l'únic home de la seva vida, sent que l'ha de compartir. Aquí queda evidenciat també que el seu caràcter possessiu ve des que era petit, i amb qualsevol persona per qui sent afecte. 

L'odiava, ella, el meu pare.
Però no el podia odiar tant com jo l'odiava a ella. Sí, Maria Rosa, la veritat m'obliga a dir-ho, jo odiava la meva mare, vaig començar a odiar-la des de molt petit. Ella personalitzava tot allò que jo podia imaginar de desagradable, d'embafador, d'hostil. La seva voluntat sempre dreçada com una espasa contra els seus, notablement contra el meu pare, la manca ponderació del seu caràcter, el desequilibri de la seva personalitat, els seus impulsos amorosos, violents, maldestres, egoistes... Sí, egoista, perquè mai no m'estimà, en la mesura que devia estimar-me, per mi mateix, sinó per ella; un amor egoista que em feia mal, que em deixava, després de les seves rauxes, més desemparat que mai. 

Poca cosa puc afegir a aquest fragment, ja que crec que ho diu tot ell sol. Però sí que voldria destacar el fet que totes les relacions que ha tingut el protagonista han estat tòxiques. Menys la que ha mantingut amb la Maria Rosa, però precisament, aquesta és la única que no ha estat vertadera. 

El meu anhel inconscient devia ser fondre'm en un món mascle, només d'homes, perquè aquest era l'únic món segur, l'únic món en el qual aconseguir una mica de pau, una mica de tranquil·litat. 

Aquí veiem el sentiment que té cap al món dels homes, i queda clar també, que el què busca és tranquil·litat, estabilitat i amor, però és precisament el què no obté.