diumenge, 31 de desembre del 2017

Bibliografia i webgrafia

Aquí us deixem els enllaços i llibres que hem fet servir per fer aquest treball, esperem que també us siguin d'ajuda.

divendres, 29 de desembre del 2017

Conclusions


Fent aquest treball hem descobert un autor, per nosaltres desconegut, que ens ha fascinat. No només pel seu estil quan escriu, sinó també per la seva valentia a l'hora de tractar temes que en la seva època eren tabú, estava quasi bé prohibit fer-n'hi algun tipus de referència. Un dels temes tabú per la societat era la sexualitat, ja fos explicant relacions sexuals entre home-dona, home-home, dona-dona, de la masturbació o qualsevol tipus de manifestació eròtica. Tracta també temes de gran controvèrsia com per exemple les ideologies polítiques o els trastorns mentals, com la depressió o la histèria. El segon trastorn apareix a l'obra Totes les bèsties de càrrega i Pedrolo marca els personatges que el pateixen amb estrelles als mitjons, sent cada estrella un atac d'histèria. D'aquesta mateixa manera els nazis marcaven als jueus, amb estrelles. Per tant, com podeu intuir Pedrolo no tenia cap problema en destapar els eufemismes i parlar-ne obertament, sense cap tipus de prejudici. 

Un amor fora ciutat i la censura




Pedrolo és l'autor català més censurat, i en especial, el seu llibre Un amor fora ciutat. 

Aquesta novel·la va publicar-se a l'any 1970, però va estar onze anys al calaix, és a dir, va ser escrit el 1959. L'abril del mateix any de publicació del llibre, el Tribunal d'Ordre Públic va rebre una denúncia per aquesta novel·la. La denuncia en qüestió va fer-la el Director General de Cultura Popular y Espectaculos. Va ser precisament el dia de Sant Jordi quan es va segrestar l'obra, sota les ordres del jutge del mateix tribunal. 

Pedrolo va ser processat pel jutge, i el 30 de maig va dictaminar que el seu delicte havia estat escàndol públic, també van acusar el llibre d'immoral. 

Un amor fora ciutat: textos significatius II


Es va interrompre, perquè jo acabava d'iniciar un moviment per aixecar-me. Un gest perfectament inconscient, d'altra banda, d'altra banda, ja que no vaig saber que em movia fins que ella allargà de nou les mans cap al meu braç. 
-Què ja te'n vols anar?
Però aleshores la situació va precipitar-se, perquè en incorporar-se al seu torn mentre m'estirava pel braç, tots dos vam perdre l'equilibri i jo vaig caure al seu damunt. 
-Què vols fer, què vols fer? 
Però mentre em preguntava, amb una veu tota excitada que podia passar, i un moment m'hi vaig enganyar, per espantada, em retenia contra seu, els braços lligats a l'entorn del coll. 
-Jo, jo...
Vaig sentir la seva alenada ardent a frec de galta i, mentre encara simulava lluitar per aixecar-se de nou, els seus llavis fregaren els meus, s'hi enfonsaren un moment...
Després la seva veu murmurà:
-De veritat no ho vols?
Una de les meves mans havia relliscat cap a la seva sina, i vaig sentir la palpitació dels pits que es sollevaven. 
[...]

Un amor fora ciutat: textos significatius I


En aquesta entrada veureu quins són els textos més importants i/o significatius de la novel·la Un amor fora ciutat:

Mai no m'he sentit tan segur com aleshores, durant aquelles nits, quan procurava mantenir-me despert tan llargament com fos possible per tal d'aprofitar, de gaudir fins al darrer extrem, el confort i el benestar que la seva proximitat em procurava. I el pare, de lluny en lluny, cada setmana o cada quinze dies, em venia a privar d'això, d'una cosa que era meva!
Vaig dormir-hi fins a onze anys, amb la mare. I potser hauria dormit encara més de temps si jo mateix no hi hagués posat fi. 

Un amor fora ciutat: personatges



Com són els personatges d'Un amor fora ciutat? 

En aquesta novel·la trobem diversos personatges, però tots tenen alguna cosa a veure amb el protagonista, en Lluïs. 
Com he explicat a l'entrada sobre la trama, el protagonista explica episodis de la seva vida on intenta justificar la seva homosexualitat.

En primer lloc trobem la seva dona, la Maria Rosa, que tal i com he comentat en una entrada anterior, es mostra molt poc receptiva cap al que li diu el marit, també trobem actituds que avui en dia titllariem d'homòfobes. Doncs bé, enmig d'una forta discussió, el protagonista decideix obrir-se sentimentalment cap a la única dona que ha estimat. 
Comença explicant-li la relació que tenia amb la seva mare. Era una relació idílica on ella li exigia al Lluïs tot l'amor que li faltava per part del seu marit. El protagonista va arribar a sentir odi cap al seu pare, sentiment el lector també desenvolupa, perquè feia sofrir a la seva estimada mare, però de sobte tot canvia. Quan el noi es fa gran creu que ha de canviar l'actitud cap a la seva mare, i canviar petites coses que per ella no ho són tant, com deixar de dormir junts. És en aquest moment on tot canvia, i és aquí també on coneixem la versó del pare. La mare es torna una dona agressiva, antipàtica i molt susceptible. És aquí quan el protagonista té el sentiment d'odi cap a la mare, perquè el fa patir a ell i al pare. 
Hi ha un moment molt significatiu de la infància del Lluïs, i és el moment en què ell dediceix fugir de casa, quan finalment el troben, té una de conversa molt tendre amb el pare, on ell, entre llàgrimes li demana que no el deixi sol amb la mare, i que què faria sense ell. En canvi, quan arriba a casa i veu a la mare, no hi ha cap conversa, només una bufetada. 
Veiem doncs que el protagonista no ha tingut una infància comuna amb unes relacions fraternals normals,ha crescut odiant a la seva mare, la única dona fins aquell moment de la seva vida. És aquest el motiu principal que li dificultarà la relació amb qualsevol persona del genere femení. 

Un amor fora ciutat: trama

Trama 
La història comença amb una discussió entre els dos personatges principals, la Maria Rosa i en Lluïs, el motiu d’aquesta és que ella s’ha assabentat -li han dit- que el seu marit li és infidel, i amb un home. Ella està molt dolguda, però més que per la infidelitat en si, per la condició sexual del seu marit que acaba de descobrir. Ella no s’atreveix a dir que és homosexual, gay o fins i tot marica, sinó que fa referència a la seva condició sexual dient “allò”. Ell està penedit del que ha fet i li explica episodis de la seva vida rellevants i significatius, que ell considera que són el motiu de perquè és homosexual. Entre aquestes històries que li explica, hi ha discussions amb la mare, també els seus grans amors i els seus fracassos més profunds. 
Ella durant tota la història es mostra dura, dolguda i gens comprensiva amb el que li està explicant el seu marit. 
Ell tota l’estona està intentant justificar-se de la seva  homosexualitat, i diu que li agradaria ser normal i que res d’això li hagués passat. Culpa a la seva mare de tot. A l’entrada dels personatges veurem perquè.

A través d'aquesta novel·la l'autor vol mostrar-nos quins eren els pensaments de l'època sobre la homosexualitat o les relacions extramatrimonials.