Joc Brut: Anàlisi de l'obra II

ELS PERSONATGES

A Joc Brut no hi ha molts personatges, perquè l'acció es desenvolupa a partir de les relacions personals i professionals que tenen entre ells i ja és prou complicada la trama com per posar-n'hi més. A continuació veureu la definició d'alguns dels personatges, n'hi ha d'altres com els policies o la portera que són importants però només pel desenvolupament de l'acció, són titelles que en Pedrolo posa en la novel·la per a que els personatges que tenen més pes puguin desenvolupar-se.

-PRINCIPALS

Juna Mills: És la noia de la que s'enamora en Xavier. Físicament sabem que és una noia molt atractiva de 23 anys. Ella ho sap i s'aprofita de la seva bellesa per aconseguir tot allò que vol, pel que fa psicològicament sabem que gaudeix d'un gran intel·lecte però l'usa per fer el mal: és dolenta, manipuladora i mentidera. De fet, no es diu Juna Mills, sinó que la seva veritable identitat és Caterina Freixa i és l'esposa del coronel Virós. És molt manipuladora i s'aprofita de la bondat del Xavier per aconseguir el que ella vol: diners. Des del meu punt de vista és un personatge malèvol, tot el que fa (que evidentment és dolent) està premeditat i em sembla molt fort que per avarícia pugui planejar a sang freda tot el que el que fa.

Xavier Rius: És el personatge principal de la novel·la. És un noi jove i físicament no sabem gaire cosa però podem intuir que és força atractiu. En Xavier al llarg de tota la novel·la pateix una gran varietat de sentiments; primer s'enamora de la Juna i sent papallones, després quan ella li proposa la idea de l'assassinat té una crisi moral; no sap que fer, el seu cap li diu que no però el seu cor el força a fer-ho. És capaç de fer qualsevol cosa per amor però aquesta fidelitat incondicional acaba passant-li una mala jugada. El seu pare va morir al front durant la guerra civil combatent en el bàndol republicà, només li queda la seva mare i tenen dificultats per viure, són una família pobra.

-SECUNDÀRIS

Mare d'en Xavier: D'ella sabem que és una dona molt treballadora i patidora, viu quasi bé en la misèria amb el seu fill però fa tot el que pot per a que visquin més o menys bé. Físicament no en sabem res però sí sabem que és una dona amb un gran cor i es preocupa molt pel seu fill i intenta ajudar-lo quan veu que està passat per una situació molt dura. Aquest personatge mor durant la novel·la però la seva mort no és un fet important pel transcurs dels fets, en Xavier no li'n dona importància o com a mínim no ens explica com es sent després de què això passés.

Enric Virós: Enric Virós és ex-coronel, té 56 anys i s'ha casat dos cops. Segons la seva neboda (en realitat segona muller) és dolent, és un escanyapobres (deixa diners a gent que no en té i l'interès pel diner deixat ultrapassa el normal) i col·lecciona segells, per aquests motius ella creu que no utilitza bé els diners que té en usdefruit de la seva primera dona (després sabem que els diners són seus) però pel que es diu després es dedueix que devia ser un bon home (participava en obres benèfiques, etc.). És la víctima de l'assassinat planejat per la Juna i dut a terme pel Xavier.

Pol: És un advocat jove, és amant de la Juna-Caterina. D'ell no se'n diu gaire cosa l'únic que sabem és que viu a Santa Coloma de Gramanet i que juntament amb la Juna va planejar l'assassinat del coronel Virós.

Sorribes: És l'encarregat de l'empresa on en Xavier treballa. És un home avar i desconfiat i no tracta gaire bé als seus empleats per la seva avarícia. Tot i això ajuda econòmicament a en Xavier quan més ho necessita, li costa, però ho fa. 

EL LLENGUATGE

En el transcurs de la novel·la podem apreciar diferents tipus de discurs, d'una banda predomina la narració en la majoria del text, el narrador protagonista (que per tant, també és omniscient) ens va explicant els fets. Aquest tipus de discurs té la funció d'explicar una història des d'un punt de vista determinat, alhora que pot situar-la en un espai de temps i lloc concret. D'altra banda, però, també podem veure que hi ha molts diàlegs, la majoria són entre el Xavier i la Juna i el lèxic que Pedrolo usa per fer-los parlar és senzill i planer, més aviat és col·loquial adequat a una conversa entre dos joves que només es preocupen per parlar del seu amor i explicar-se petites pinzellades de la seva vida. Finalment veiem també fragments on domina el text descriptiu, ja que Manuel de Pedrolo, com ja sabem, acostuma a donar molts detalls dels objectes i els llocs en els quals transcorre l'acció.