Quin és l'estil de Manuel de Pedrolo?
Com
ja hem dit a les anteriors entrades (Si heu estat investigant pel
nostre bloc ho sabreu) Manuel de Pedrolo prova tots els gèneres
literaris: poesia, teatre, novel·la, assaig... Però on el seu
treball és més quantitatiu i de més bona qualitat és en la
novel·la, amb l'explotació dels temes propis del novel·lista: la
solitud, la incomunicació, la vida sense sentit... Els recursos i
les tècniques que va utilitzar per escriure les seves històries són
sempre variats: psicologia, simbolisme, policíaca... La seva obra
més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent,
Mecanoscrit del segon
origen.
La
seva obra és intermedia als dos corrents que van marcar la
narrativa mundial de la postguerra: el conductisme i
l'existencialisme. L'element transcendent, de vegades, l'empeny cap
al simbolisme, com és ara a Totes les bèsties de càrrega.
En d'altres ocasions, el testimoniatge li exigeix un fresc fenomènic
com, per exemple, es pot evidenciar a Si són roses floriran.
A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre respon a la seva oferta a causa de la censura. Moltes de les seves novel·les no poden ser publicades en el mateix moment que les escriu (En aquesta entrada del bloc ho expliquem!).
A partir de 1963, començar un cicle ambiciós pel seu plantejament. Es tracta de la sèrie inacabada Temps Obert: escriu onze novel·les, amb un mateix personatge de protagonista, Daniel Bastida, un símbol de les possibilitats infinites de realització que té cada persona i que un fet accidental pot despertar. El cicle dóna fins a nou possibilitats diferents, a partir que un fet conflictiu modifica una mateixa situació original, que Pedrolo desenvolupa en les novel·les Un camí amb Eva, Se'n va un estrany, Falgueres informa, Situació analítica, Des d'uns ulls de dona, Unes mans plenes de sol, L'ordenació dels maons, No en tenim prou amb la primavera i Pols noves de runes velles, que conformen el 'primer llibre'. El 'segon llibre' incomplet, parteix de la novel·la Un camí amb Eva i de la segona situació conflictiva que es bifurca en dues novel·les: Cartes a Jones Street i "Conjectures", de Daniel Bastida.
Pedrolo va estar atret per la novel·la de gènere
policíac, tot i que no s'hi dedica especialment, va acabar dirigint
la col·lecció La Cua de Palla, d'Edicions 62, una col·lecció
que reuneix autors d'aquest gènere com Hammett, Chandler o Simenon.
Pedrolo és un dels impulsors del gènere policíac en català amb la
intenció i la confiança que aquesta branca editorial faria guanyar
lectors en català, els quals s'havien perdut a causa de les poques
(o nul·les) publicacions en català durant la repressió franquista
a la nostra llengua.
També el conte és destacable en la
producció de Manuel de Pedrolo,
tot i que no tan extens com la novel·la. Va col·laborar com a
articulista en nombroses publicacions de l'època i va traduir al
català molts dels autors anglosaxons de més prestigi com William
Faulkner o John Dos Passos o Henry Miller.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada