Un amor fora ciutat: personatges

Com són els personatges d'Un amor fora ciutat? 

En aquesta novel·la trobem diversos personatges, però tots tenen alguna cosa a veure amb el protagonista, en Lluïs. 
Com he explicat a l'entrada sobre la trama, el protagonista explica episodis de la seva vida on intenta justificar la seva homosexualitat.

En primer lloc trobem la seva dona, la Maria Rosa, que tal i com he comentat en una entrada anterior, es mostra molt poc receptiva cap al que li diu el marit, també trobem actituds que avui en dia titllariem d'homòfobes. Doncs bé, enmig d'una forta discussió, el protagonista decideix obrir-se sentimentalment cap a la única dona que ha estimat. 
Comença explicant-li la relació que tenia amb la seva mare. Era una relació idílica on ella li exigia al Lluïs tot l'amor que li faltava per part del seu marit. El protagonista va arribar a sentir odi cap al seu pare, sentiment el lector també desenvolupa, perquè feia sofrir a la seva estimada mare, però de sobte tot canvia. Quan el noi es fa gran creu que ha de canviar l'actitud cap a la seva mare, i canviar petites coses que per ella no ho són tant, com deixar de dormir junts. És en aquest moment on tot canvia, i és aquí també on coneixem la versó del pare. La mare es torna una dona agressiva, antipàtica i molt susceptible. És aquí quan el protagonista té el sentiment d'odi cap a la mare, perquè el fa patir a ell i al pare. 
Hi ha un moment molt significatiu de la infància del Lluïs, i és el moment en què ell dediceix fugir de casa, quan finalment el troben, té una de conversa molt tendre amb el pare, on ell, entre llàgrimes li demana que no el deixi sol amb la mare, i que què faria sense ell. En canvi, quan arriba a casa i veu a la mare, no hi ha cap conversa, només una bufetada. 
Veiem doncs que el protagonista no ha tingut una infància comuna amb unes relacions fraternals normals,ha crescut odiant a la seva mare, la única dona fins aquell moment de la seva vida. És aquest el motiu principal que li dificultarà la relació amb qualsevol persona del genere femení. 


A través de la descripció implícita sobre l'Elena, la mare, i el què deduïm per les relacions que té, veiem que és una dona molt insegura que necessita mostres d'afecte constant, també és classista- li diu al seu marit que al casar-se amb ell va caure baix i hauria d'haver-ho fet amb algú del seu estatus, no amb un pobre desgraciat-, també crec que aquest caràcter tant dur és una espècie de cuirassa per protegir-se. 

La segona dona que apareix en la vida del noi és la Teresa, la veïna vídua que ràpid s'interessa per ell, tot i que és molt més gran i ell només és un nen. És la primera per qui ell sent atracció, però és també la primera vegada que se sent incapaç de dur a terme aquest desig tant fort que sent per ella, es queda paralitzat i sent una sensació de fàstic, fins i tot arriba a tenir nàusees pel fet de tenir contacte físic amb una dona. És aquí on es planteja què li passa, però no obté cap resposta. 

Segueix explicant episodis de la seva vida amorosa, però aquest cop amb un noi, en Raül, el coneix al tren quan el protagonista està anant cap a Barcelona per fer un examen, ràpid connecten i li explica coses que mai havia sigut capaç de verbalitzar, és allà on s'adona que alguna cosa diferent està sentint cap a fins aquell moment, un estrany, i home. L'interès de l'home del tren no és menor que el del Lluïs, és per això que queden en anar a sopar, i un seguit de trobades gens casuals. Passen set dies junts, que podrien comparar-se a una lluna de mel, com ell mateix reconeix. És la primera vegada que és capaç de sentir un amor ple, també és capaç de mantenir relacions sexuals i ser plenament feliç. Però aquest amor dura poc, ja que després d'estar un parell de setmanes separats, torna a Barcelona i s'assabenta a través de la germana, que el seu enamorat ha mort d'un atac de cor, aquesta però, en saber que qui truca és el noi de les cartes, el penja. És dies més tard quan rep per correu postal totes les cartes que s'havien enviat els dies que havien estat separats, però aquestes cauen en mans de la mare, l'Elena. Ella en saber que el seu fill és homosexual, té una reacció molt forta i desmesurada, l'insulta i el tira fora de casa. A través d'aquest episodi podem refermar la idea que teníem del caràcter d'aquesta dona. 

El noi es veu sol, desemparat i sense lloc on anar, així que va a parar a un pis on hi viuen unes dues dotzenes de persones, totes molt diverses entre elles i amb la vida poc fàcil. En aquest període, el protagonista cau en depressió. És en aquest temps també on té un segon episodi amorós-sexual amb una dona, la Carme és una prostituta sense cap dificultat per les relacions personals i afectives, tot el contrari al Lluïs. Doncs bé, el patró de la Teresa es repeteix, una dona madura interessada per un noi al que veu dèbil i fràgil, i que realment ho és. S'interessa per ell sexualment parlant, però el que ell busca és amor i comprensió. Amb aquesta segona dona tampoc és capaç de mantenir cap relació íntima, i ella, com la Teresa, li pregunta si és un home normal, i ell sempre dóna una resposta afirmativa, tot i que interiorment sap que no és així. 

Segueix tenint un debat interior sobre què li està passant , però una vegada més, no troba resposta. Tot i que això ni li impedeix seguir amb la seva vida, i seguir experimentant o buscant l'amor vertader que ell anhela. 

Després ens trobem amb quatre nois més que han passat per la seva vida, en Pere, el Quimet, el James i en Màrius, una vegada més, les seves relacions personals segueixen el mateix patró. Amb tots manté relacions que es basen en el sexe, però sempre acaben desapareixent o bé perquè els seus amors marxen, o per culpa de la seva actitud possessiva que els fa marxar. D'aquests homes, el que més el marca és en Màrius, qui li diu unes paraules que mai oblidarà: la única solució per poder tenir una vida estable i digna és casar-se amb una dona i mantenir una doble vida, doncs aquestes són les úniques que poden aportar-te amor i estabilitat, en un món exclusivament d´homes, només trobaràs sexe. 

Després d'aquestes aventures, arribarà el que ell considera el seu gram amor- que no és la seva dona- en Josep Maria, amb aquest mantindrà una relació de deu anys, i molts d'aquests, portant una doble vida. És a través d'ell quan obtindrà les respostes a totes les seves preguntes. Li aconsella anar a un psicoanalista, i ell accedeix. Les conclusions que treu són que sentia una gelosia extrema cap al pare, en els primers anys de vida, i després un rebuig cap a la mare a causa de l'atracció sexual que va arribar a sentir cap a ella. Això li va desenvolupar un sentiment de rebuig cap a les dones, i d'aquí la seva incapacitat a poder tenir-ne cap. 
És també a través d'ell que coneix al seu últim amant, i potser també el més intens, en Miquel, a qui compara amb una droga. Una droga carnal de la que poc a poc s'ha d'anar desintoxicant. Aquest, li crea una curiositat desmesurada perquè és un home negre, i veu en ell faccions molt semblants a la dels animals. 

Totes les seves relacions personals acaben per aquests dos últims personatges. En Miquel era també amant d'en Josep Maria, i aquest en saber que el seu amant havia mantingut relacions amb el seu amor, en un atac de ràbia i gelosia li explica tot a la Maria Rosa.