Bibliografia i webgrafia

Aquí us deixem els enllaços i llibres que hem fet servir per fer aquest treball, esperem que també us siguin d'ajuda.

Conclusions

Fent aquest treball hem descobert un autor, per nosaltres desconegut, que ens ha fascinat. No només pel seu estil quan escriu, sinó també per la seva valentia a l'hora de tractar temes que en la seva època eren tabú, estava quasi bé prohibit fer-n'hi algun tipus de referència. Un dels temes tabú per la societat era la sexualitat, ja fos explicant relacions sexuals entre home-dona, home-home, dona-dona, de la masturbació o qualsevol tipus de manifestació eròtica. Tracta també temes de gran controvèrsia com per exemple les ideologies polítiques o els trastorns mentals, com la depressió o la histèria. El segon trastorn apareix a l'obra Totes les bèsties de càrrega i Pedrolo marca els personatges que el pateixen amb estrelles als mitjons, sent cada estrella un atac d'histèria. D'aquesta mateixa manera els nazis marcaven als jueus, amb estrelles. Per tant, com podeu intuir Pedrolo no tenia cap problema en destapar els eufemismes i parlar-ne obertament, sense cap tipus de prejudici. 

Un amor fora ciutat i la censura

Pedrolo és l'autor català més censurat, i en especial, el seu llibre Un amor fora ciutat. 

Aquesta novel·la va publicar-se a l'any 1970, però va estar onze anys al calaix, és a dir, va ser escrit el 1959. L'abril del mateix any de publicació del llibre, el Tribunal d'Ordre Públic va rebre una denúncia per aquesta novel·la. La denuncia en qüestió va fer-la el Director General de Cultura Popular y Espectaculos. Va ser precisament el dia de Sant Jordi quan es va segrestar l'obra, sota les ordres del jutge del mateix tribunal. 

Pedrolo va ser processat pel jutge, i el 30 de maig va dictaminar que el seu delicte havia estat escàndol públic, també van acusar el llibre d'immoral. 

Un amor fora ciutat: textos significatius II

Es va interrompre, perquè jo acabava d'iniciar un moviment per aixecar-me. Un gest perfectament inconscient, d'altra banda, d'altra banda, ja que no vaig saber que em movia fins que ella allargà de nou les mans cap al meu braç. 
-Què ja te'n vols anar?
Però aleshores la situació va precipitar-se, perquè en incorporar-se al seu torn mentre m'estirava pel braç, tots dos vam perdre l'equilibri i jo vaig caure al seu damunt. 
-Què vols fer, què vols fer? 
Però mentre em preguntava, amb una veu tota excitada que podia passar, i un moment m'hi vaig enganyar, per espantada, em retenia contra seu, els braços lligats a l'entorn del coll. 
-Jo, jo...
Vaig sentir la seva alenada ardent a frec de galta i, mentre encara simulava lluitar per aixecar-se de nou, els seus llavis fregaren els meus, s'hi enfonsaren un moment...
Després la seva veu murmurà:
-De veritat no ho vols?
Una de les meves mans havia relliscat cap a la seva sina, i vaig sentir la palpitació dels pits que es sollevaven. 
[...]

Un amor fora ciutat: textos significatius I

En aquesta entrada veureu quins són els textos més importants i/o significatius de la novel·la Un amor fora ciutat:

Mai no m'he sentit tan segur com aleshores, durant aquelles nits, quan procurava mantenir-me despert tan llargament com fos possible per tal d'aprofitar, de gaudir fins al darrer extrem, el confort i el benestar que la seva proximitat em procurava. I el pare, de lluny en lluny, cada setmana o cada quinze dies, em venia a privar d'això, d'una cosa que era meva!
Vaig dormir-hi fins a onze anys, amb la mare. I potser hauria dormit encara més de temps si jo mateix no hi hagués posat fi. 

Un amor fora ciutat: personatges

Com són els personatges d'Un amor fora ciutat? 

En aquesta novel·la trobem diversos personatges, però tots tenen alguna cosa a veure amb el protagonista, en Lluïs. 
Com he explicat a l'entrada sobre la trama, el protagonista explica episodis de la seva vida on intenta justificar la seva homosexualitat.

En primer lloc trobem la seva dona, la Maria Rosa, que tal i com he comentat en una entrada anterior, es mostra molt poc receptiva cap al que li diu el marit, també trobem actituds que avui en dia titllariem d'homòfobes. Doncs bé, enmig d'una forta discussió, el protagonista decideix obrir-se sentimentalment cap a la única dona que ha estimat. 
Comença explicant-li la relació que tenia amb la seva mare. Era una relació idílica on ella li exigia al Lluïs tot l'amor que li faltava per part del seu marit. El protagonista va arribar a sentir odi cap al seu pare, sentiment el lector també desenvolupa, perquè feia sofrir a la seva estimada mare, però de sobte tot canvia. Quan el noi es fa gran creu que ha de canviar l'actitud cap a la seva mare, i canviar petites coses que per ella no ho són tant, com deixar de dormir junts. És en aquest moment on tot canvia, i és aquí també on coneixem la versó del pare. La mare es torna una dona agressiva, antipàtica i molt susceptible. És aquí quan el protagonista té el sentiment d'odi cap a la mare, perquè el fa patir a ell i al pare. 
Hi ha un moment molt significatiu de la infància del Lluïs, i és el moment en què ell dediceix fugir de casa, quan finalment el troben, té una de conversa molt tendre amb el pare, on ell, entre llàgrimes li demana que no el deixi sol amb la mare, i que què faria sense ell. En canvi, quan arriba a casa i veu a la mare, no hi ha cap conversa, només una bufetada. 
Veiem doncs que el protagonista no ha tingut una infància comuna amb unes relacions fraternals normals,ha crescut odiant a la seva mare, la única dona fins aquell moment de la seva vida. És aquest el motiu principal que li dificultarà la relació amb qualsevol persona del genere femení. 

Un amor fora ciutat: trama

Trama 

La història comença amb una discussió entre els dos personatges principals, la Maria Rosa i en Lluïs, el motiu d’aquesta és que ella s’ha assabentat -li han dit- que el seu marit li és infidel, i amb un home. Ella està molt dolguda, però més que per la infidelitat en si, per la condició sexual del seu marit que acaba de descobrir. Ella no s’atreveix a dir que és homosexual, gay o fins i tot marica, sinó que fa referència a la seva condició sexual dient “allò”. Ell està penedit del que ha fet i li explica episodis de la seva vida rellevants i significatius, que ell considera que són el motiu de perquè és homosexual. Entre aquestes històries que li explica, hi ha discussions amb la mare, també els seus grans amors i els seus fracassos més profunds. 

Ella durant tota la història es mostra dura, dolguda i gens comprensiva amb el que li està explicant el seu marit. 

Ell tota l’estona està intentant justificar-se de la seva  homosexualitat, i diu que li agradaria ser normal i que res d’això li hagués passat. Culpa a la seva mare de tot. A l’entrada dels personatges veurem perquè.

A través d'aquesta novel·la l'autor vol mostrar-nos quins eren els pensaments de l'època sobre la homosexualitat o les relacions extramatrimonials.  

Totes les bèsties de càrrega: Text significatiu

El fragment que podreu llegir a continuació és important ja que representa l'esperança dels tu per sobreviure. 

FRAGMENT 1:

"-L'has trobada, la mare? 

-És aquí -contesta-. On tu i jo parlem i aquest noi copia cançons. Entre els meus companys de la muntanya que s'organitzen una i altra vegada. Al ventre de les noies que volen que les prenyem... No l'han matada, no han pogut matar-la.  

 -Però ho tornaran a intentar. 

-Ho tornaran a intentar -repeteix ell lentament-. I potser ens pensarem que ho han aconseguit, com m'ho pensava jo. 

-Un dia ho faran -insisteix ella. 

-Quan tu i jo i tots els altres vulguem. Ni un moment abans."

 FRAGMENT 2:

"-Molt bé -Diu a la fi-. Em permetreu un moment... 

-Que no sigui gaire llarg. Ja només disposem de vint-i-cint minuts. [...] 

Ell obre i tanca ràpidament i aleshores es queda repenjat a la porta, mirant la noieta que li somriu tímidament. 

-No em puc quedar gaire estona -diu. [...] 

- Ahir... -comença. -Ja sé -la interromp ell-. Però ara... 

-No em vols? -pregunta ella. 

-Sí, et vull. Si puc... -afegeix. I aleshores, despistat-: No havia de ser així. Bestialitzen la nostra necessitat de futur. Em pregunto si demà no en sofrirem.. Ens hauríem d'estimar lliurement, al seu degut temps, sense pressions, i en lloc d'això cedim a les circumstàncies que ens degraden, perquè sovint és ara o mai... Ens justifica, això?   [...] 

- Ja sé que no em pots contestar. Potser no pot contestar ningú. Però una raça no es funda ni es perllongga amb odi, sinó amb amor, perquè no volem forjar armes destructores... Volem homes i dones que cridin la seva llibertat per a ells i per a tothom. També a ells cal alliberar-los de l'odi i de la ceguesa que els fa injustos i ens hi fa. Tu...  [...] 

-Serà com vulguem. [...] 

-El nostre fill, el nostre futur. Depèn del que hi hagi entre tu i jo, no d'ells. 

-I què hi ha? Dos desconeguts en una cambra, forçats a un gest que els imposen, que accepten de fer perquè potser serà el darrer i cal morir... [...] 

-Tu ho acceptes -li pregunta. 

-Sí. -Sense amor? [...] 

-Amb amor -diu-. Amb amor. Com, si no, podria ser aquí, amb tu, i resignar-me al sofriment? [...] 

-Sí -diu sense vacil·lar- T'estimo per allò que representes... Com s'estima un somni o un ideal."

Joc Brut: Textos sifnificatius

El Projecte

Els següents fragments són del primer capítol de la novel·la, quan en Xavier i la Juna es coneixen. 

"Si no haués estat per les seves cames, no hauria passat res. O potser sí. Però hauria passat a algú altre. Jo ho hauria llegit al diari.S'havia assegut al banc de davant la parada de l'autobús i, amb una cama sobre l'altrea, s'espolsava una sabata on devia haver-li entrat una mica de sorra de l'avinguda. [...] Devia quedar-me embadalit, però ella no em va somriure fins al moment que l'autobús arribava. Vaig pujar-hi darrera seu, els ulls fits en una nuca aborrissolada sota els cabells curosament despentinats,..." 
"Volia suposar que era interessada, però set minuts després quan va aixecar-se i baixà, la cosa ja no va semblar-me tan clara.-Veig que som veïns...- vaig fer.Ella va tombar-se mentre l'autobús reprenia la marxa, i ara el seu somrís era irònic.-Viu aquí, no?-No-digué-. Vostè sí?"

 El següent fragment es correspon a la part de la trama en què la Juna li diu al Xavier que ja no poden seguir junts, discuteixen però ella proposa una sol·lució...

"-Separem-nos Xavier... Tot té remei, encara. [...] -Sí, Juna, però jo... Dóna'm una oportunitat!-vaig dir a la fi. No podia perdre-la, hauria fet qualsevol cosa per no perdre-la. [...] -I després què? Sé el que vull, Xavier. I després seria pitjor. [...]"

"-Xavier, Xavier... N'hi ha per tornar-se boja... 

-No ens podem consumir així, Juna... 

-Però jo no sóc una qualsevol, Xavier. 

-Ens estimem, Juna, ens estimem!  

-No t'havia d'aver escoltat, no. 

-Ets meva, Juna. Ho sents? [...] 

-Però ho vull sempre, sempre, no ara!... Vull que sempre em trobis bonica, no em vull fer malbé com totes aqueestes dones esclaves de la seva misèria... I vull que estiguis orgullós de mi, que em portis pertot arreu, i que la gent puguin dir: quina dona que té! [...] 

-No podem seguir així, tots dos ens tornarem boigs! 

I aleshores, amb una veu remota, com involuntària, va fer: -Hi ha una manera. Vaig immobilitzar-me com si algú m'hagués lligat de peus i mans, i gairebé no reconeixia la meva quan, ronca, va dir: -Una manera... [...] 

-Tu faries qualsevol cosa per mi, oi? 

- Sí. Quina cosa? -Qualsevol cosa -repetí- Jo per tu sóc capaç de tot. De tot, Xavier. -Sí. Va passar-se la llengua pels llavis i endinsà l'esguard en el meu. -Podríem matar-lo."

En l'entrada Joc brut: Anàlisi de l'obra I vaig dir que no explicaria el final de l'obra, que el podrieu llegir, així doncs: (SPOILER!!!!) Pàgines 105-106.

"-Sabíem que només calia esperar- digué el més baix-. Hi havia un còmplice i, un moment o altre, es materialitzaria-. Rigué-. Ja veieu que teníem raó. 

-De tota manera -afegí l'altre- no ens crèiem que tardéssiu tant. Però avui ho hem comprès. No tenia la intenció de compartir cap benefici amb vós. Va voler que li féssiu la feina gratis. És clar -reflexionà- que en diners ben poc hi havia a compartir. 

Vaig aixecar el cap que havia anat abaixant. 

-¿I totes aquestes propietats i valors de què ella m'havia parlat? No.. -Jugava molt a la borsa. I amb poca sort. Em penso que devia ser lúnic vici que tenia. -No s'ho podia jugar, això -vaig dir amb fermesa-. No era seu. Havia estat de la seva primera dona i només en tenia l'usdefruit. 

-Era seu -insistí l'alt-. La seva primera dona era una artista de cabaret, una pelada.  

-Per què ho havia de deixar tot a la neboda, doncs? 

-Quina neboda? -es van estranyar tots dos. 

-Ella... la neboda. Juna. 

El més baix mirà cap al seu company per damunt meu, li recordà, es recordà: -Sí, hi havia una neboda, Juna, es deia? 

-Em sembla que sí. Només vivia amb ells ocasionalment, se'n va tornar a Almacelles, d'on és la família. 

Jo esguardava de l'un a l'altra, com si seguís les evolucions d'un partit de tenis, fins que vaig explotar: -Però de qui parleu? 

-De la neboda que heu dit, la filla de la germana del senyor Virós. 

La veu em va sortir prima, ridícula: -I ella, doncs? 

-La Caterina, voleu dir? Era la seva dona. 

-Caterina... -vaig mormolar. 

-Caterina Freixa, sí. 

M'havia enredat dins al final. Mai no havia dit una veritat... Vaig alçar les mans emmanillades per reposar-hi el cap. L'altre, el baix, va picar-se les cuixes, divertit, i esclafí: -No ho sabia! [...]"

 

Manuel de Pedrolo: Context històric I

El nostre autor va néixer el 1918 i va morir el 1990, per tant, va viure molts dels períodes més importants que marquen la història de Catalunya. Com per exemple, la mancomunitat de Catalunya, la dictadura de Primo de Rivera, la segona república, la guerra civil, el franquisme i la transició. Tot i que els dos fets que més van marcar la història del país i la vida personal i professional de Pedrolo van ser la guerra civil i el franquisme. 

Esberlem els murs de vidre, Estat d'excepció o Acte de Violència?

Esberlem els murs de vidre és una novel·la que tracta el tema de la rebel·lió contra una dictadura en un país imaginari. Manuel Sancho Millán va ser el primer lector de l'obra i en el seu informe queda ben descrit el contingut de la novel·la:

Novela escrita en catalán en la que se narra la historia de una revolución en un país imaginario. Escrita con un estilo un poco alegórico, describe los deseos del pueblo por librarse del ”Juez”, símbolo del poder absoluto, hasta que al fin ése cae asesinado.

Doble o res o Acte de Violència?

En l'entrada "Esberlem els murs de vidre, Estat d'excepció o Acte de Violència?" parlava d'una primera obra anomenada Acte de Violència, va ser redactada l'estiu del 1950 i presentada a la censura el 1953 per l'editorial Arca. La novel·la formava part del gènere policíac, cultivat fecundament per Pedrolo en l'època dels anys cinquanta no només com autor si no també com a traductor. El manuscrit de l'obra era de 325 páginas i es centra en una conversa entre dos personatges, un d'ells és l'ostatge i l'altre un dels guardians, que s'expliquen les seves vides i les seves il·lusions. El 1953 Acte de Violència a ser denegada per la censura i Pedrolo la deixa apartada fins el 1957 que reprèn els seus esforços per tal de veure l'obra publicada per l'editorial Proa. El final d'aquesta obra és ben trist, Pedrolo parla del manuscrit en una entrevista e mateix any amb AntonioBeneyto i diu el següent:

En 1953 caía una novela entera, “Acte de violència", un libro, añadiré, que actualmente ya no existe. Lo destruí hace tiempo al releerlo, y el título ha pasado después a la obra que ganó el primer Bertrana y que entonces se titulaba “Estat d’excepció".

Tot i els intents de Pedrolo per acabar amb l'obra el 1995 el manuscrit es va poder recuperar i el 1996 es va publicar a l'editorial Edicions 62 sota el títol Doble o res.

Joc Brut: Anàlisi de l'obra II

ELS PERSONATGES

A Joc Brut no hi ha molts personatges, perquè l'acció es desenvolupa a partir de les relacions personals i professionals que tenen entre ells i ja és prou complicada la trama com per posar-n'hi més. A continuació veureu la definició d'alguns dels personatges, n'hi ha d'altres com els policies o la portera que són importants però només pel desenvolupament de l'acció, són titelles que en Pedrolo posa en la novel·la per a que els personatges que tenen més pes puguin desenvolupar-se.

Joc Brut: Anàlisi de l'obra I

Joc Brut també és una novel·la de Manuel de Pedrolo. A diferència de Totes les bèsties de càrrega i Un amor fora ciutat aquesta obra és una novel·la negra de l'any 1965 publicada en la col·lecció Cua de palla, dirigida per ell mateix. En el transcurs de les pàgines es manté una intriga relacionada amb un assassinat que es comet per un fet inevitable que Pedrolo vol criticar i mostrar al lector: l'avarícia de la societat. El tema de l'obra és l'engany i la traïció que sorgeix a causa d'un amor no correspost i així el protagonista, en Xavier, influenciat completament pels desitjos d'una dona i acaba cometent un assassinat del que sempre se'n penedirà.

Manuel de Pedrolo: Context estètic I

Quin és l'estil de Manuel de Pedrolo?

Com ja hem dit a les anteriors entrades (Si heu estat investigant pel nostre bloc ho sabreu) Manuel de Pedrolo prova tots els gèneres literaris: poesia, teatre, novel·la, assaig... Però on el seu treball és més quantitatiu i de més bona qualitat és en la novel·la, amb l'explotació dels temes propis del novel·lista: la solitud, la incomunicació, la vida sense sentit... Els recursos i les tècniques que va utilitzar per escriure les seves històries són sempre variats: psicologia, simbolisme, policíaca... La seva obra més llegida, i també la més venuda, ha estat, i ho continua sent, Mecanoscrit del segon origen.

La seva obra és intermedia als dos corrents que van marcar la narrativa mundial de la postguerra: el conductisme i l'existencialisme. L'element transcendent, de vegades, l'empeny cap al simbolisme, com és ara a Totes les bèsties de càrrega. En d'altres ocasions, el testimoniatge li exigeix un fresc fenomènic com, per exemple, es pot evidenciar a Si són roses floriran.

A pesar de la seva prolífica creació, el ritme de publicacions no sempre respon a la seva oferta a causa de la censura. Moltes de les seves novel·les no poden ser publicades en el mateix moment que les escriu (En aquesta entrada del bloc ho expliquem!).

Manuel de Pedrolo i la censura

A l'acabament dels anys cinquanta, Manuel de Pedrolo ja era un gran escriptor però no gaudia d'una gran popularitat ja que moltes de les seves obres eren inèdites per culpa de la censura però també per motius editorials. Els primers editors disposats a enfrontar-se al caos de la censura per tal de que les obres de Pedrolo veiessin la llum van ser les editorials Albertí, Selecta, Arca i Moll.

Manuel de Pedrolo: Introducció a la censura

INTRODUCCIÓ

L'actuació de la censura va ser un fet constant i determinant en el desenvolupament de la literatura catalana. Es va crear una llei el 1966 anomenada “Ley Fraga” que va suposar una “obertura” per la literatura catalana de l'època però tot i això els escriptors catalans van seguir amb l'angoixa per publicar les seves obres amb molta tardança o fins i tot no poder-les publicar mai.

Totes les bèsties de càrrega I

Un dels llibres que vaig escollir aquest any per l'assignatura de Creació Catalana Contemporània de la URV va ser “Totes les bèsties de càrrega” del nostre autor Manuel de Pedrolo, és una de les novel·les més destacades de l'autor ja que fa una síntesi brillant d'un dels moments més difícils de la història de Catalunya. L'obra va ser escrita el 1963 però no va poder ser publicada fins el 1967 pels impediments de la censura.

Manuel de Pedrolo: l'autor I

BIOGRAFIA DE MANUEL DE PEDROLO

Manuel de Pedrolo i Molina neix l'any 1918 a l'Aranyó (la Segarra), en una família de propietaris rurals procedents de Cervera que s'havia traslladat a l'Aranyó per dificultats econòmiques en la gestió de les seves terres. Passa la infantesa a Tàrrega, on el seu pare era el president d'Acció Catalana, i estudia el batxillerat a l'escola dels escolapis. Des de petit ja va ser en un gran lector, es submergeix en els llibres de la biblioteca del seu pare, on troba molta literatura espanyola com per exemple obres de Pío Baroja i Valle Inclán.

El 1935, es trasllada a Barcelona per a acabar algunes assignatures de batxillerat a l'Institut Balmes. La seva intenció era fer la carrera de metge i dedicar-s'hi però amb l'esclat de la guerra civil espanyola, s'afilia a la CNT i treballa de mestre a la població de Fígols de les Mines. Tot i això no va poder eludir la guerra: va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona, ciutat on finalment es va quedar. Però el tornen a mobilitzar, aquesta vegada amb destinació a Valladolid on escriu la seva primera novel·la, inèdita i qualificada per ell mateix "de molt dolenta". Des del primer moment escriu en català, llengua que manté en tota la seva abundant obra, a pesar de la censura que pateix i les dificultats per publicar que té en els primers anys a causa d'aquesta elecció: escriure en la seva llengua. De tota manera gràcies a la seva constància i capacitat de creació aconsegueix ser el narrador més llegit de la postguerra, encara que aquest reconeixement popular no coincideix amb els dels cercles literaris i encara menys amb els cercles universitaris.

Manuel de Pedrolo: Context estètic II

En l'entrada del blog Manuel de Pedrolo: L'estil I us he fet una petita introducció als estils i corrents que seguia el nostre autor però en aquesta ampliaré la seva explicació per tal d'ajudar a les persones (com jo abans de buscar informació) que no saben ben bé en què consisteixen aquests estils o corrents literaris.

LLOCS D’INTERES DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

En aquesta entrada trobareu diversos llocs d’interès, per si aneu a l’Espluga de Francolí. El que veureu a continuació són llocs per visitar, allotjament, hostaleria, etc. Espero que us sigui útil!

Llocs per visitar: 

Dins del poble trobem diversos llocs per visitar, com per exemple: 

-Museu de la vida rural:

En aquest museu trobem una representació de com era la vida rural, per fer-nos una idea més clara disposem d’objectes com eines, vestits, mobles… a més també disposa de material audiovisual. 

Un punt interessant d’aquest museu és que té exposicions temporals sobre diversos temes. En els últims anys s’han pogut veure exposicions artístiques d’autors com Joan Ponç, Joan Brossa o Guillem Viladot.  

Festival VI: Crítica II

En primer lloc, he de deixar clar que la meva sensació general va ser molt positiva i que les crítiques que faré en aquesta entrada són sempre amb un to constructiu. 

Doncs bé, vaig tenir la sensació de que tots els actes estaven molt centralitzats al museu de la vida rural, un lloc que per cert, està molt bé i té els espais adequats per fer el tipus d’actes programats. Però vaig trobar a faltar que es fessin actes al poble en si, com per exemple a la plaça de l’ajuntament o a la de l’església. 

DIFUSIÓ DEL FESTIVAL LITERARI EL VI FA SANG

En aquesta entrada veureu la difusió que ha tingut el festival i us afegiré els enllaços respectius perquè pugueu veure quines han estat les diferents opinions i també diverses fotografies. 
Crònica Vilaweb:
El dia que els estudiants vam fer la ruta per als nostres professors, i ens va servir d’assaig per al dia següent, va venir un periodista i ens va estar gravant, i més endavant sortirà el vídeo, però va escriure també una crònica a Vilaweb sobre el festival. 
També hi ha un altra crònica però aquesta enfocada a la ruta de l’escanyapobres, no al festival en general. 
http://www.vilaweb.cat/noticies/el-vi-fa-sang-incorpora-neu-per-embellir-els-cadavers-literaris/
http://www.vilaweb.cat/noticies/lespluga-de-francoli-escenari-real-de-lescanyapobres-de-narcis-oller/

Festival III: Com s'involucra la població de l'Espluga?

"El vi fa sang" no només és un festival literari; és una forma de cohesió local i esdevé un vincle entre el món literari i la població de l'Espluga de Francolí. Cal dir que un festival literari és la màxima expressió de la connexió que s'estableix entre la literatura i tots aquells agents i factors que l'envolten i la societat.

RUTA LITERÀRIA. El bosc de Poblet.

Com ja hem estat anunciant des del primer dia que vam comença a confeccionar aquest blog, els dies 24,25 i 26 de març, al municipi de l’Espluga de Francolí, es va celebrar la tercera edició del festival de novel·la negra «El vi fa sang». Amb motiu d’aquestes jornades literàries, els alumnes de l’assignatura Literatura i societat catalana de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona vam preparar una ruta literària basada en la novel·la l’Escanypobres de Narcís Oller. La idea va ser de la nostra professora Margarida Aritzeta que va ubicar l’acció de la novel·la al municipi de l’Espluga de Francolí i al Bosc de Poblet.

Don Magí Xirinac, el notari.

El segon personatge que apareix al a novel·la és el notari Xirinac. Oller l’introdueix a partir dels costums de l’Oleguer de la següent manera:

«L’única casa que [l’Oleguer] freqüentava era la del notari Xirinac, un notari que li estenia els debitoris amb què endogalava els endarrerits i els jugadors...»

Festival VI: Crítica I

Hola!!

Bé, ja ha arribat el moment de concloure aquest projecte que vam endegar les meves companyes, Cristina i Clàudia, i jo el passat mes de gener. Per posar punt i final a aquest blog. Posaré punt i final a aquest blog amb una crítica on plasmaré la meva opinió sobre el festival «El vi fa sang». Gràcies a aquesta activitat, vaig poder introduir-me, per primera vegada, dins de la relació entre el món de la literatura i la societat. Com de totes les experiències en podem treure conclusions positives i negatives i fer aportacions constructives.

Festival II: Entrevista 1

El dissabte 25 de març, després de realitzar la ruta literària de l'Escanyapobres pel centre urbà de l'Espluga de Francolí amb la gent del poble, volíem conèixer la opinió dels assistents. Per aquest motiu, vam decidir entrevistar alguns dels participants. A continuació us adjuntem un extracte de les preguntes que li vam fer a una senyora.

Festival VI: Crítica III

Bon dia! Sóc una de les autores d'aquest bloc i en aquesta entrada m'agradaria mostrar la meva particular i humil visió del festival i la ruta de l'Escanyapobres.

Els nostres companys, l'Espluga i Narcís Oller

Actual estació de l'Espluga

de Francolí.

Aquesta entrada és una mena de síntesi que uneix totes les parts que han treballat amb profunditat els nostres companys; així doncs, tractarem el tema del ferrocarril i les mines; els personatges secundàries i els oficis, i els espais on es desenvolupa la trama novel·lística de l'Escanypobres.

Festival IV: El món dels escriptors i el teatre

INAUGURACIÓ

El festival El Vi fa sang va iniciar-se el divendres 17 de març del 2017 amb una Taula rodona Literatura criminal: De la infantil i la juvenil a la d'adults que va tenir lloc a l'institut IES Joan Amigó i Callau però nosaltres vam començar a formar part d'aquest festival el divendres 24 de marc del 2017 durant tot el dia no va haver actes relacionats amb el festival i nosaltres ens vam dedicar a preparar la ruta de l'Escanyapobres que podreu veure més detingudament en un altre post del blog. El festival es va inaugurar el mateix dia a les 19.00h al Celler Cooperatiu de l'Espluga amb un tast de vins del propi celler i després a la Sala d'actes va tenir lloc la lectura del Manifest 2017 del Festival de Novel·la Negra i Criminal 

La imatge que veureu sota aquestes línies no estava preparada, simplement estàvem en el lloc i el moment precís per poder tenir aquesta fotografia que mostra la simbologia del nom del festival.  

Festival I: La ruta de l'Escanyapobres

RUTA LITERÀRIA L'ESCANYAPOBRES

Avui podreu gaudir d'un resum iconogràfic de la ruta que vàrem fer el 25 de març del 2017 (com ja sabreu si heu anat seguint les publicacions del bloc). El primer dia (24 de març del 2017) va ser un assaig de la ruta on només vam anar-hi els companys de l'assignatura Literatura i soietat, la nostra professora Margarida Aritzeta, altres professors de la universitat, els conductors de l'empresa Drac Actiu i un periodista però relacionat amb aquest dia ja teniu una altre entrada anomenada "Ruta literaria pel bosc de Poblet". El segon dia ja va tenir lloc la ruta real amb la gent del poble de l'Espluga de Francolí i altres curiosos/es que van apropar-se. 

Ara veureu els punts on es desenvolupa la ruta dins del poble. Les lectures que es llegeixen en cada punt bé les podeu portar llegides des de casa i imaginar-vos el món de l'Esanyapobres quan estigueu a l'Espluga o bé agafar el llibre de Narcís Oller i portar-lo de viatge. Si escolliu la segona opció en el nostre bloc i els dels nostres companys hi ha entrades dedicades a les lectures més rellevants. A continuació us deixem els links als seus blocs per completar la feina: El castell, El tren, Personatges secundaris. També hi ha un llibre que si voleu podeu comprar on la ruta està molt més detallada: Ruta de "l'Escanyapobres" de Narcís Oller de Margarida Aritzeta i Abad

Festival II: Entrevistes 3

POLLERIA ANTONIA - L'ENTREVISTA

A continuació podreu llegir una entrevista que vam fer a la propietària de la Polleria Antonia de l'Espluga de Francolí.

La Tuies: la viva representació de l'avarícia 3

En el penúltim capítol trobem una situació més en la que se’ns mostra la avarícia i obsessió de la Tuies cap als diners. Atents al següent fragment: 

"No obstant, un dia se li féu fosc: tan fosc, que la Tuies i la Coixeta ja no pogueren esperar més sense tancar-se, i l’home no arribava. L’esperaren fins a alta hora desvetllades i amb sobresalt: més de por de trobar-se soles que no pas del que a ell li hagués pogut passar; i acabaren per condormir-se i anar-se’n al llit. Morta de son, la Tuies s’hi ficà sense fer l’acostumada visiteta al seu tresor; però, a mitjanit, un pesombre, la desvetllà amb una al·lucinació terrible. “Si m’haurà fugit robant-me” Encengué llum tirant-se uns enagos damunt, nerviosa i febrosenca, començà a forcejar la feixuga capçalera amb temeritat de brau. Bregant i més bregant, n’eixí, bé que molla de suor i lassa i esporuguida del cop que donà la fusta en caure a terra. Però ja veia la porta del seu sagrari, ja l’obria amb la clau, ja tocà no sols les seves dobles, sinó les de l’Oleguer i tot. Allí podia barrejar-es, estendre-les damunt del seu llit, encara calent, sense perill d’ésser escanyada; nedar en una mar d’or. “Ella ho tenia tot! Era més rica! Era feliç."

La Tuies: la viva representació de l'avarícia 2

Quan la Tuies va saber al castell hi havia fantasmes, segons els habitants del poble, va veure’s sola, amb por i sense diners. En el següent fragment veure-ho un moment de feblesa de la dona que aparentment és forta i a la que sembla no importar-li res, a banda dels diners, es clar. 

"-Adéu! Ara sí que ni el llogo ni el venc mai més! Ara sí que ni jo no puc mudar-m’hi ja.

Devia fer tres mesos que don Magí era difunt, ofegats ja els antics ressentiments que a primera hora li feren acceptar aquella pèrdua com un gran guany, dona Tuies començava a sentir el defalliment d’esperit de tota vídua. Un oncle del difunt l’amenaçava amb plets; la soledat més gran la rodejava […] La mania d’èsser robada li creixia per moments, reduïda, per viure, a rosegar els curts productes que treia de l’escriptori, veia, to esgarrifant-se, arribar el dia de no poder estalviar els rèdits del diner bestret que era el seu capital. De la plaça, del vestir, de les seves necessitats diàries, no en podia ja treure res més, aquella miserable."

La Tuies: la viva representació de l'avarícia 1

Al primer capítol, l’autor ja ens introdueix al personatge de la Tuies, una de les personatges principals de la novel·la, i veurem al llarg del llibre com és la viva representació de l’avarícia i l’amor pels diners més que per qualsevol altre cosa. En el següent fragment veure-ho quina és la descripció que es fa d’ella només començar, i d’una manera inconscient ja et crea un sentiment de rebuig cap a ella. En aquest fragment també queda evidenciat com ella fa que el seu marit, el senyor Xirinac, també sigui vist com un avar, però per ella. Se’ns mostra a donya Tuies com el personatge cruel, i al notari com a la víctima. I haureu de seguir llegint per saber si això es realment així… 

"També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o , si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada."

El binomi Oleguer - Donya Tuies

Després de la mort de Don Magí Xirinac, Donya Tuies es veu troba sola, amenaçada per l’oncle del notari i amb problemes per cobrar els interessos dels préstecs que feia els seu difunt espòs. A més a més, està preocupada perquè la seva font de recursos s’esgotarà d’un moment a un altre. En aquest context, l’Oleguer decideix proposar-li matrimoni, un enllaç de convivència ja que li interessa quedar-se a viure al castell.

Donya Tuies no accepta de seguida la proposició de l’Oleguer; però quan realment es veu ofegada i perduda i la por de ser robada la supera decideix casar-se amb aquest personatge. El resultat d’aquesta unió és un matrimoni de veritables avars que comparteixen l'obsessió per l’estalvi i els diners.

L'Oleguer: el misteriós i estrany personatge 2

En l'entrada anterior hem vist com l'Oleguer abandona la Coma i sembla que fa una proposta a la vídua del seu amic, el difunt Notari don Magí Xirinac, per protegir el seu tresor: els diners; Ara en el capítol VII seguim veient l'obsessió de l'Oleguer per mantenir sans i estalvis els seus estimats quartos de possibles "lladregots" però Narcís Oller no només ens mostra la bogeria cega d'aquest personatge sinó que ens mostra els sentiments i les pors més amagades en els racons més profunds de l'ànima de l'Oleguer

Tot el seu amor, totes les seves tendreses, eren per als seus diners: ¿Per què, doncs, la bellesa, la joventut, ni cap dels encisos que porta en si la dona per a l'enamorat? De segur que seria malgastadora, mà foradada, com la majoria; de segur que li duria fills, un raguitzell de necessitats costoses de què fins ara s'havia ben passat. Ja ho insinuà abans: amb una sentinella en tenia prou; i, per a tal ofici, cap tant barata i idònia com la Tuies. Si era carronya i reganyosa, ja la posaria a rotllo; i, després, ni un guant. A part d'això, era rica: un altre mitjot per comptar, noves talegues que aparellaria, que un dia serien seves.

L'Oleguer: el misteriòs i estrany personatge 1

A la primera pàgina de la novel·la s'introdueix un personatge, l'Oleguer, que és el protagonista d'aquesta obra de Narcís Oller com ja sabreu els que l'heu llegida o n'heu sentit a parlar. En aquest fragment que hi ha a continuació es pot veure la sorpresa de la gent del poble en conèixer la nova vida d'aquest personatge que com es pot intuir a partir de les intervencions dels pratbellins abans era pobre i ara posseeix una certa riquesa.

«Un dels magatzems que cridà l'atenció des de primera hora fou el que al carrer de la Roca, vora el Portal Gran i a vint passes del Pallol, obrí l'Oleguer. "Per què?, qui era l'Oleguer?, amb quins poders comptava?" Heus aquí les preguntes que es feia tothom, l'enigma que capficava els de Pratbell, en passar pel carrer de la Roca. -¿L'Oleguer, aquell minyó traginer, fill de qui sap on, que fins ara ha menat matxo? Si és més pelat que una rata! Si encara en els cabells du rastre de les pallisses on dormia! D'on ha tret els diners?»

Retrat d'un matrimoni d'avars.

 Narcís Oller introdueix el personatge de Don Magí Xirinac a partir de l’Oleguer ja que presenta el notari com l’únic contacte amb la societat que manté el protagonista:

«L’única casa que freqüentava [l’Oleguer] era la del notari Xirinac, un notari que li estenia els debitoris amb què endogalava els endarrerits i els jugadors[...]»

Al paràgraf següent, l’autor ja passa a fer-nos una descripció de la psicologia d’aquest personatge i també ens presenta a Donya Tuies, la seva esposa i la influència que aquesta exerceix sobre ell:

«També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o, si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada. La flaca del notari no eren els diners pels diners, sinó la cobdícia de la propietat. Fluix de complexió i de natural esporuguit, era d’aqueslls que penses sempre en les contingències de la sort i en la vellesa, de la qual ja es trobava frec a frec. Per assegurar aquesta, contra les inclemències de la misèria, hauria estat contínuament fincant-se; però, supeditat a dona Tuies, que era de geni dominant i porfidiós i se li havia posat les calces, el pobre home havia d’arribar als seus fins per altre camí molt més tort i llargut.»

L'Escanyapobres V: els personatges

L'UNIVERS DON MAGÍ - DONYA TUIES

La relació que hi ha entre els dos conjugues d’aquest matrimoni es caracteritza per la seva ambigüitat. Tot i que aquest matrimoni sembla bastant unit i equitatiu no és pas així. Està ben clar que Donya Tuies exerceix un paper dominant sobre el seu espòs; sempre es fa la seva voluntat cosa que és una mica estrany d’acord amb la societat pròpia de l’època en què es desenvolupa la trama de la novel·la.

L'Escanyapobres IV: els personatges

DONYA TUIES, UNA DONA AMB CARÀCTER

Donya Tuies és l’esposa de Don Magí, i abans de casar-se amb ell, era la seva criada. Aquesta dona és la personificació de l'avarícia més cruel i refinada. És dominant, sempre es fa la seva voluntat, és una dona molt endreçada i estalviadora; fins i tot se la considera mesquina. A més a més, es tan desconfiada que enlloc d’enviar a les criades a comprar, hi va ella atès que té por que li robin o la vulguin enganyar. Segons el seu marit té grans virtuts domèstiques, molt bones idees i un instint natural per als negocis; també és una gran consellera. Físicament no sembla gaire atractiva ja que té la cara plena d’arrugues i les orelles li sobresurten pels costats de la perruca.

L'Escanyapobres III: els personatges

DON MAGÍ, EL NOTARI

Don Magí Xirinac és el notari de Pratbell i igual que l’Escanyapobres és considerat un personatge avariciós. D’acord amb el seu ofici s’encarrega d’estendre els debitoris a l’Oleguer. Per influència de la seva muller, Donya Tuies, la gent creu que és un avar; no obstant, és un home estalviador i interessat. La seva perdició no són pas els diners, com en el cas de l’Escanyapobres, sinó les propietats.

Físicament és de complexió fluixa, porta bigoti, serres i unes ulleres blaves. Acostuma a arrufar el nas i tenia les galtes brioses. Vesteix amb una levita de color pansa i amb un barret de copa; i quan surt de passeig no es separa de la seva mangala. No confia en sí mateix i està dominat per la seva esposa ja que tot i que ell vol investir alguna hipoteca com que Donya Tuies no el deixa, no ho arriba a fer mai. Tot i que admira a la seva esposa i n’està tant encegat que confon l’avarícia d’aquesta amb l’estalvi; també es baralla amb ella per assumptes tan ximples com decidir a quin joc de cartes jugaran o per d’altres com l'adquisició de propietats. Don Magí deixa diners a un interès elevat i la primera hipoteca que investeix és la del castell i perquè té el permís de Donya Tuies; aquesta li ho aconsella.

La figura de l'avar al llarg de la història de la literatura

Si fem un repàs a la història de la literatura occidental , ens adonem que l'avarícia ha estat des de temps immemorables l’eix temàtic de moltes obres. Així doncs, ja en l’antiguitat clàssica trobem la personificació de la cobdícia en l’obra Aulularia (Comèdia de l’olla) del comediògraf Plaute.

Aquesta peça teatral llatina està protagonitzada per Euclió, una caràcter que porta l’avarícia als gens. Euclió troba a casa seva una olla amb diners i per por que li robin l’amaga i la vigila constantment. L’Euclió tot i ser ric, no ho manifesta davant dels altres. Viu com un pobre i el seu objectiu és escaquejar-se de pagar el casament de la seva filla.

L'Escanyapobres II: els personatges

UN RETRAT DE L'OLEGUER

L’Oleguer també conegut amb el renom popular de l’»Escanyapobres» és el protagonista de la novel·la de Narcís Oller titulada amb aquest mal nom. El nostre protagonista viu a la població inventada de Pratbell tot i que no és originari d’aquest poblet. Els seus orígens no són gaire clars; només se’n sap que al principi treballava menant matxos; per tant, no era de classe social alta.

En el moment en què s’inicia la narració, l’Oleguer és el propietari del magatzem de blat més rellevant de Pratbell, situat al carrer de la Roca, vora el Portal Gran i a unes vint passes del Pallol. La gent del poble no entén pas com un personatge humil com és ell ha estat capaç d’obrir el magatzem.

Narcís Oller: l'autor VIII

PREMIS, HOMENATGES I TRADUCCIONS

Des de que va consolidar-se com a autor d'èxit a rebut diversos premis:

-Jocs Florals (1879): Sor Sanxa

-Jocs Florals (1880): Isabel de Galceran

-Jocs Florals (1884): L'Escanyapobres

-Homenatge a la seva trajectòria (1925)

-Homenatge en el lliurament del primer premi Crexells (1929)

Les seves obres van ser traduïdes a diferents llengües, com el castellà, el neerlandès, el francès o el polonès.

-Al castellà:  la mariposa, el bofetón, Cuentos y novelas, el esgaña-pobres, perfiles y brochazos, Pilar Prim, la locura i la fiebre de oro. 

-Al neerlandès:  Goudkoorts (La febre d'or), Pilar Prim

-Al francès:  Le papillon (La papallona), Le Rapiat (l'escanyapobres), La fièvre de l'or (La febre d'or)

-Al polonès: Goraczka Zlota I (La febre d'or), Goraczka Zlota II (La febre d'or II), Pilar Prim, Motyl (la papallona), Krwiopijca (l'escanyapobres)

Narcís Oller també va traduir diverses obres sota el pseudònim Metjaustinch, les obres traduïdes són dels autors Goldoni i les obres són: El sorrut benefactor i L'avar. També de Turguénev, i  les obres són: Poemets en prosa i L'execució de Troppman.

     

Narcís Oller: l'autor VII

NARCÍS OLLER: UN CLÀSSIC DE LA LITERATURA CATALANA ENCARA VIGENT?

Narcís Oller és considerat el creador de la novel·la moderna en català. De fet, tal i com Verdaguer i Guimerà van dignificar la poesia i el teatre catalans respectivament, l’obra d’Oller va significar la dignificació del gènere i l’atribució d’una fama a nivell internacional a la novel·la catalana moderna dins del context literari europeu del segle XIX.

Crítica i elogi: les dues cares d'una mateixa moneda

Com ja hem comentat, Narcís Oller és considerat el creador de la novel·la moderna en català. Aquest gènere, al segle XIX, es trobava immers en una espiral de problemes. Per exemple, la novel·la es trobava molt influenciada per les tendències literàries anacròniques dels anys 80 (novel·la històrica, costumisme i novel·la romàntica); tampoc gaudia d’elements difusors adients i efectius ni d’escriptors estrictament professionals. A més a més, no va ser fins als anys 80 amb Josep Yxart i Joan Sardà que la novel·la catalana va disposar d’una crítica sòlida. Aquests dos darrers autors van ser els que iniciaren la crítica moderna literària a través dels diaris i de les revistes. L’aparició d’aquesta plataforma es va donar gràcies a l’auge econòmic català durant la Restauració i la col·laboració que es va establir entre la burgesia i els intel·lectuals; aquests dos factors van fer possible l’augment de publicacions i al mateix temps van fer possible la crítica, la polèmica i el comentari de les novetats.

Narcís Oller: l'autor VI

EL CAMP LITERARI OLLERIÀ

Narcís Oller

Narcís Oller va estudiar dret a Barcelona; no obstant, des de 1868 va tenir la voluntat de formar-se com a escriptor. Va llegir des de llibres inscrits dins del corrent del Romanticisme i del Costumisme fins d’altres amb elements naturalistes. Els seus primers escrits foren en castellà i col·laborà de manera anònima amb revistes espanyoles de poca volada.

Va formar part del camp literari català, cosa que li va permetre posar-se en contracte amb les obres europees més innovadores del moment. Per entrar a formar part d’un camp artístic no cal cap títol professional, sinó que l’artista ha de ser reconegut, gràcies als seus propis mèrits, per la resta de membres que formen part d’aquell camp.

Narcís Oller: l'autor V

RELACIONS FAMILIARS I SOCIALS

Narcís Oller, nascut a Valls el 10 d'agost de 1846, era un noi orfe de pare, i el que va exercir com a tal va ser el seu oncle matern Josep Moragas. El seu germà petit va morir prematurament, fet que el va unir més amb la seva mare, i aquesta relació tan estreta queda evidenciada a La febre d'or amb la relació entre la senyora Mònica i el seu fill. El seu cosí, Josep Yxart, era sis anys menor però van mantenir una relació com de germans. Oller sempre havia mostrat un interès per tot allò social i l'observació de l'ésser humà, fet que més endavant va reflectir-se en la seva obra.

Narcís Oller: l'autor IV

UN HOME DIFERENTS CIUTATS I MOLTS CARRERS

Com ja sabem Narcís Oller ha estat un autor de gran importancia dins del patrimoni de les lletres catalanes, i per aquest motiu molts carrers de diverses ciutats tenen el seu nom, a més a més de plaçes en algunes de les quals hi ha bustos dedicats a la seva persona.