RELACIONS FAMILIARS I SOCIALS
Narcís Oller, nascut a Valls el 10 d'agost de 1846, era un noi orfe de pare, i el que va exercir com a tal va ser el seu oncle matern Josep Moragas. El seu germà petit va morir prematurament, fet que el va unir més amb la seva mare, i aquesta relació tan estreta queda evidenciada a La febre d'or amb la relació entre la senyora Mònica i el seu fill. El seu cosí, Josep Yxart, era sis anys menor però van mantenir una relació com de germans. Oller sempre havia mostrat un interès per tot allò social i l'observació de l'ésser humà, fet que més endavant va reflectir-se en la seva obra.
Amb
17 anys es va mudar a Barcelona per acabar el batxillerat i començar
la carrera de dret. Durant aquests anys va intercanviar nombroses
cartes amb el seu cosí, i es retrobaven a l'estiu. Anys més tard va
compartir cambra amb el seu cosí, i anys després portar-se a la
seva mare a la capital catalana per viure junts en un pis del carrer
Mendizábal.
Al
1874 es casa amb Esperança Rabassa i van anar a viure junts a
l'Eixample, per tant podem deduir que era un home benestant. La
tristesa el va irrompre de sobte quan a l'any 1876 mor el seu oncle,
i onze mesos més tard mor la seva mare. Per ell aquest fet va ser
devastador perquè com he comentat abans, tenia una relació molt
estreta amb la seva mare, però també amb el seu oncle, i en aquell
moment la única família que li quedava, a banda de la seva dona i
la filla, era el seu cosí. Aquell mateix any, el matrimoni i la seva
filla gran, la Maria, es van traslladar a la Rambla Catalunya, on van
naixeren els seus dos fills, Josep i Joan.
Des
de 1868, Oller té la voluntat de ser escriptor, i es per això que
durant els propers anys llegeix molts llibres i d'èpoques i
temàtiques diferents per tal de culturitzar-se en aquest camp. Però
és a l'any 1877 quan Joaquim Riera i Beltran, amic i company de la
Diputació de Barcelona, l'acosta al nucli literari de la ciutat, i
és en aquell mateix any quan fa la seva primera aparició als jocs
florals, però anteriorment ja formava part de nucli literari
catalanista de la Renaixença Dos anys més tard ja va ser guardonat.
Durant aquests anys va fer amistat amb molts dels personatges
intel·lectuals del moment, com Emili Vilanova, Francesc Matheu o
Àngel Guimerà, gràcies a la Renaixença on va introduir al seu
cosí. El 1878 ell i seu cosí viatgen fins a la capital francesa per
fer una crònica de la Exposició Universal i publicar-la a la
revista. Per ell aquell viatge va ser un descobriment de París com a
una gran ciutat moderna i industrial, i és a partir d'aquell moment
que París es converteix en una ciutat model per a ell.
A
partir de 1878 comença la seva etapa de plenitud com a escriptor, on
guanya diferents premis als jocs florals i escriu importants obres, i
canvia el seu tipus d'escriptura per una més naturalista basada en
Zola, però hi afegeix també alguns trets romàntics. I a poc a poc
comença a fixar-se més en el quadre social.
En
aquest gran període hi ha dues etapes, a la primera, Oller
s'estableix com un gran escriptor reconegut per importants autors
castellans, i amb alguns d'aquests estableix una gran amistat, com
Pérez Galdós o Pereda, és també una època de gran èxit per ell
ja que és quan publica obres com Vilaniu o l'Escanyapobres.
A la segona etapa, l'autor rep diferents crítiques i qüestionaments
de, per exemple, Brunetière, Marcel Prévost, Maupassant o Clarín,
i això fa que la seva inseguretat creativa s'accentui. Aquesta
situació el porta a interessar-se per altres coses com el teatre o
la traducció, però manté la seva escriptura amb la publicació del
recull Figura i paisatge, o
la publicació de Pilar Prim
o La bogeria, obres que van en
sintonia amb el tipus d'escriptura europea.
Els
seus últims anys de vida també els dedica a l'escriptura, amb
publicacions com Rurals i
urbanes.
Al
1930 mor a Barcelona amb 84 anys.
Quan
va morir, diferents autors va dedicar-li unes paraules, però
m'agradaria destacar les de Caterina Albert
( http://www.endrets.cat/text/3792/ha-mort-mestre-narcis-oller-ca.html ),
on el descriu com el primer novel·lista de la renaixença, i
acaba dient: Tots
li devem tot.
Per
concloure podríem dir que era un home intel·lectual de l'època
estimat i respectat per altres grans personalitats moltes de les
quals amb el temps havien esdevingut amistats. Era un home amb les
idees fermes, ja que en diverses ocasions van recomenar-li que
escrivís en castellà, i alguns dels arguments que van donar-li era
la fama, però ell mai va accedir. Va ser una persona que es fixava
en la modernitat i sempre volia millorar. Com va descriure-ho el seu
cosí, Oller era un escriptor que va cultivar el realisme i
naturalisme però va adaptar-se al modernisme de l'època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada