dissabte, 25 de febrer del 2017

Narcís Oller: l'autor II

OBRES I ESTIL DE NARCÍS OLLER

NOVEL·LES



1. La papallona (1882)
És la novel·la més important i característica de Narcís Oller perquè va ser la primera de les seves grans novel·les publicada el 1882 quan Oller tenia 33 anys. A la papallona es mostren els anys previs a la revolució de 1868 a Barcelona (Quan Isabel II és destronada i exiliada d'Espanya iniciant-se el període del Sexenni democràtic) a partir de l'anàlisi del procés d'enamorament dels seus protagonistes la Toneta (una modista) i en Lluís (un estudiant de dret). El corrent naturalista és inaugurat a Catalunya amb aquesta novel·la de llenguatge viu i directe en la qual s'encaren els problemes morals i socials de l'època.




2. Vilaniu (1885)
Vilaniu és una novel·la on es desenvolupa un dels contes de Narcís Oller: Isabel de Galceran. En aquesta novel·la es veuen les relacions de l'Isabel (la dona d'un dels cacics) amb l'Albert, un jove del poble; A partir d'aquestes relacions es descriu la crisi de la població rural a favor de la burgesia barcelonina. Al poble (Valls) hi ha dues grans famílies de cacics enfrontades la família dels Galceran i la dels Rodon, quan sembla que la família Galceran és “la guanyadora” els Rodon comencen a escampar calúmnies sobre l'amor de l'Isabel i l'Albert. Vilaniu Oller decideix fer dues parts del llibre la primera centrada en la Festa Major, la presentació dels personatges, els llocs... En la segona part s'expliquen les calúmnies, les conseqüències i el final tràgic.



3. La Febre d'Or (1890-1892)
És la novel·la més llarga i complexa de Narcís Oller publicada en tres volums. Com es pot intuir pel seu títol el tema principal és l'avarícia (obsessió pels diners) i l'enriquiment arran de l'especulació borsària del nou ric (analitzat al detall per Oller) barceloní Del 1880-81. El protagonista Gil Foix deixa el seu ofici de fuster i per esdevenir burgés (gràcies als seus jocs borsaris) però al final de la novel·la podem veure com acaba arruïnat i retorna al seu ofici i és cuida't per la seva filla i el seu marit, el seu oncle Francesc. Aquesta novel·la té un gran paral·lelisme amb l'escanyapobres perquè en totes dues novel·les veiem l'obsessió pels diners, escàndols i una intenció moralitzadora vers la societat. Oller mostra el seu domini de les tècniques d'escriptura naturalistes i realistes on es retrata la societat Barcelonina.


4. La bogeria (1898) 
És una novel·la breu basada en un fet real de la vida de l'auto: la mort d'un client. En la novel·la en Daniel Serrallonga, un propietari ric idealista i romàntic de Vilaniu, comença a patir una malaltia mental. Enfront del caràcter del protagonista hi ha en Ginebra, un estudiant de medicina de pensament racional, i l'Armengol, un futur advocat irresponsable i irreflexiu. Tota la novel·la és una reflexió pròpia de l'autor sobre la dialèctica humana que en l'època es debat entre l'herència genètica i el medi ambient, l'idealisme i el materialisme... L'acció comença el 1868 amb la coneixença de l'Armengol i el narrador amb el Daniel i acaba amb l'ingrès del protagonista a un manicomi. 

                                                        
                                                         5. Pilar Prim (1906)

Darrera novel·la de Narcís Oller, és una novel·la de costums publicada l'any 1906. Oller va tardar entre 5 i 6 anys a escriure-la; un llarg procés d'escriptura s'atribueix a la seva manca d'activitat literària que es donava en un moment d'intensa renovació de les lletres catalanes durant el qual es va anat abandonant el realisme a favor del modernisme. Narcís Oller va centrar l'argument de la seva obra en un tema típicament burgès com era la injusta clàusula testamentària del marit que privava la vídua de l'usdefruit dels béns si es tornava a casar. La idea embrionària d'aquest argument està basat en una situació que Oller va viure en primera persona exercint la seva professió de procurador dels tribunals. Però també veiem aquest tema en un dels seus conte: “Un divendres de la Solís”. Oller va voler plasmar la situació d'una realitat social amb intenció moralitzadora de profunda crítica sobre els valors socials i morals. A Pilar Prim hi trobem reflectida la teoria psicoanalítica de Freud perquè al segle XX hi havia un fort interès per la psique i sobretot la femenina. 

NARRATIVA BREU

1. Cròquis del natural (1879)
És un recull de quatre contes anomenats “El vailet del pa”, “Tres mesos de món", "Els que ho miren i els que hi van" i "El transplantat". 









2. Isabel de Galceran i altres narracions (1880)
En aquest recull s'inclouen els contes ''Isabel de Galceran' (1880), 'Lo transplantat' (1879) i 'La bufetada' (1884) amb els quals va guanyar el premi dels Jocs Florals de l'any.















3. Figura i paisatge (1897)
Figura i paisatge és un llibre clau en l’evolució literària de Narcís Oller, perquè es publica en plena crisi del narrador, deguda, sobretot, a la irrupció de les teories simbolistes, que modificaven la concepció realista de la novel·la que Oller havia seguit fins aquell moment. 










4. Rurals i Urbanes (1916)
Narcís Oller va recollir narracions curtes que havia donat a conèixer en publicacions periòdiques i que anteriorment no havia reunit en llibre. Publicat quan Oller més apartat estava dels cercles decisius de la cultura catalana. 
En aquest recull hi apareixen tots els comptes següents: L’hostal de la Timba, El tresor de l’Amèlia, Els nuvis de Verdun, Díptic, El castell del Coix, Un fortunià incomprès, De Núria, El company d’estudi, La creu de don Joan, Sempre elles, sempre, Un ciutadà a muntanya, «Talis vita...»..., Resurrecció, L’apotecari d’Omniavila, La pena del talió, Justícia popular, La mort d’en Reyes, «Nulla dum via...?», Un divendres de la Solís, Or en brut, L’aula del senyor Bau.


   5. Al llapis i a la ploma (1918)




















TEATRE

Narcís Oller va cultivar el teatre però les seves obres no van tenir el mateix ressò que les novel·les i les obres de narrativa breu. Les dues obres teatrals que va escriure van ser: teatre d'aficionats: comèdies i monòlegs (1900) i Renyines d'enamorats (1926).
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada