OBRES I ESTIL DE NARCÍS OLLER
NOVEL·LES

1. La
papallona (1882)
És
la novel·la més important i característica de Narcís Oller perquè
va ser la primera de les seves grans novel·les publicada el 1882
quan Oller tenia 33 anys. A la papallona es mostren
els anys previs a la revolució de 1868 a Barcelona (Quan Isabel II
és destronada i exiliada d'Espanya iniciant-se el període del
Sexenni democràtic) a partir de l'anàlisi del procés d'enamorament
dels seus protagonistes la Toneta (una modista) i en Lluís (un
estudiant de dret). El corrent naturalista és inaugurat a Catalunya
amb aquesta novel·la de llenguatge viu i directe en la qual
s'encaren els problemes morals i socials de l'època.
2. Vilaniu (1885)
Vilaniu és
una novel·la on es desenvolupa un dels
contes de Narcís Oller: Isabel de Galceran. En
aquesta novel·la es veuen les relacions de l'Isabel (la dona d'un
dels cacics) amb l'Albert, un jove del poble; A partir d'aquestes
relacions es descriu la crisi de la població rural a favor de la
burgesia barcelonina. Al poble (Valls) hi ha dues grans famílies de
cacics enfrontades la família dels Galceran i la dels Rodon, quan
sembla que la família Galceran és “la guanyadora” els Rodon
comencen a escampar calúmnies sobre l'amor de l'Isabel i
l'Albert. A Vilaniu Oller
decideix fer dues parts del llibre la primera centrada en la Festa
Major, la presentació dels personatges, els llocs... En la segona
part s'expliquen les calúmnies, les conseqüències i el final
tràgic.
3.
La Febre
d'Or (1890-1892)
És
la novel·la més llarga i complexa de Narcís Oller publicada en
tres volums. Com es pot intuir pel seu títol el tema principal és
l'avarícia (obsessió pels diners) i l'enriquiment arran de
l'especulació borsària del nou ric (analitzat al detall per Oller)
barceloní Del 1880-81. El protagonista Gil Foix deixa el seu ofici
de fuster i per esdevenir burgés (gràcies als seus jocs borsaris)
però al final de la novel·la podem veure com acaba arruïnat i
retorna al seu ofici i és cuida't per la seva filla i el seu marit,
el seu oncle Francesc. Aquesta novel·la té un gran
paral·lelisme amb l'escanyapobres perquè en totes dues
novel·les veiem l'obsessió pels diners, escàndols i una intenció
moralitzadora vers la societat. Oller
mostra el seu domini de les tècniques d'escriptura naturalistes i
realistes on es retrata la societat Barcelonina.
4. La
bogeria (1898)
És
una novel·la breu basada en un fet real de la vida de l'auto: la
mort d'un client. En la novel·la en Daniel Serrallonga, un
propietari ric idealista i romàntic de Vilaniu, comença a patir una
malaltia mental. Enfront del caràcter del protagonista hi ha en
Ginebra, un estudiant de medicina de pensament racional, i
l'Armengol, un futur advocat irresponsable i irreflexiu. Tota la
novel·la és una reflexió pròpia de l'autor sobre la dialèctica
humana que en l'època es debat entre l'herència genètica i el medi
ambient, l'idealisme i el materialisme... L'acció comença el
1868 amb la coneixença de l'Armengol i el narrador amb el Daniel i
acaba amb l'ingrès del protagonista a un manicomi.
5. Pilar
Prim (1906)

Darrera
novel·la de Narcís Oller, és una novel·la de costums publicada
l'any 1906. Oller va tardar entre 5 i 6 anys a escriure-la; un llarg
procés d'escriptura s'atribueix a la seva manca d'activitat
literària que es donava en un moment d'intensa renovació de les
lletres catalanes durant el qual es va anat abandonant el realisme a
favor del modernisme. Narcís Oller va centrar l'argument de la seva
obra en un tema típicament burgès com era la injusta clàusula
testamentària del marit que privava la vídua de l'usdefruit dels
béns si es tornava a casar. La idea embrionària d'aquest argument
està basat en una situació que Oller va viure en primera persona
exercint la seva professió de procurador dels tribunals. Però també
veiem aquest tema en un dels seus conte: “Un divendres de la
Solís”. Oller va voler plasmar la situació d'una realitat social
amb intenció moralitzadora de profunda crítica sobre els valors
socials i morals. A Pilar
Prim hi
trobem reflectida la teoria psicoanalítica de Freud perquè al segle
XX hi havia un fort interès per la psique i sobretot la femenina.
NARRATIVA BREU
1. Cròquis
del natural (1879)
És
un recull de quatre contes anomenats “El vailet del pa”,
“Tres mesos de món", "Els que ho miren i els que hi van"
i "El transplantat".
2. Isabel
de Galceran i altres narracions (1880)
En
aquest recull s'inclouen els contes ''Isabel de Galceran'
(1880), 'Lo transplantat' (1879) i 'La bufetada' (1884) amb els quals
va guanyar el premi dels Jocs Florals de l'any.
3. Figura
i paisatge (1897)
Figura
i paisatge és
un llibre clau en l’evolució literària de Narcís Oller, perquè
es publica en plena crisi del narrador, deguda, sobretot, a la
irrupció de les teories simbolistes, que modificaven la concepció
realista de la novel·la que Oller havia seguit fins aquell moment.
4. Rurals
i Urbanes (1916)
Narcís
Oller va recollir narracions curtes que havia donat a conèixer en
publicacions periòdiques i que anteriorment no havia reunit en
llibre. Publicat quan Oller més apartat estava dels cercles decisius
de la cultura catalana.
En
aquest recull hi apareixen tots els comptes següents: L’hostal
de la Timba, El tresor de l’Amèlia, Els nuvis de
Verdun, Díptic, El castell del Coix, Un fortunià
incomprès, De Núria, El company d’estudi, La creu
de don Joan, Sempre elles, sempre, Un ciutadà a
muntanya, «Talis vita...»..., Resurrecció, L’apotecari
d’Omniavila, La pena del talió, Justícia popular, La
mort d’en Reyes, «Nulla dum via...?», Un divendres de
la Solís, Or en brut, L’aula del senyor Bau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada