Narcís Oller: l'autor I

Què en saps de Narcís Oller? Biografia

Narcís Oller va néixer el 10 d'agost de 1846 a Valls (l'Alt Camp) i va morir a Barcelona el 26 de juliol de 1930.

La vida del nostre escriptor va començar sent dura durant la seva infantesa ja que quan tan sols tenia tres anys el seu pare va morir, es va haver de traslladar juntament amb la seva mare i germà a la casa de la seva família materna, la família Moragas, que era una de les més benestants i il·lustres de Valls. El seu germà petit va morir d'una manera prematura (el 1853) i va començar a establir una relació més estreta amb el seu cosí Josep Yxart amb qui compartia jocs durant la infantesa i ambicions literàries quan ja varen ser adults.

Tot i tenir curiositat per les lletres, Narcís Oller va seguir els passos professionals del seu oncle Josep Moragas, el qual havia exercit de pare per Oller, i va començar a estudiar dret a la ciutat de Barcelona. Quan va haver acabat la carrera, el 1873 va guanyar les oposicions per una plaça en la secretaria de la Diputació de Barcelona. L'any següent (1874) va casar-se amb Esperança Rabassa, amb qui va tenir tres fills; la Maria, en Josep i en Joan.

Narcís Oller mostrava interès en l'àmbit literari, com ja he esmentat amb anterioritat, i des del 1868 va iniciar-se en la lectura de llibres de caràcter romàntic i alguns amb elements realistes, a part dels llibres d'autors famosos com Dante, Shakespeare, Espronceda o els clàssics grecs i llatins. Oller va coincidir a la Diputació de Barcelona amb Joaquim Riera i Bertran i aquest en saber la seva ambició per la literatura l'aproparà al nucli de la revista “La Renaixença” i el 1877 va assistir per primer cop als Jocs Florals, arran d'aquests succés va decidir començar a escriure en català, perquè abans ho feia en castellà. El 1879, quan tenia 33 anys, va assistir un altre cop als Jocs Florals però en qualitat d'autor i va ser premiat pel seu llibre Sor Sanxa i el 1880 per la “novel·la” Isabel de Galceran.

 Oller va seguir mantenint relacions amb les persones que formaven part de la revista “La Renaixença” on finalment va acabar treballant-hi juntament amb el seu cosí, Josep Yxart. Tots dos van viatjar a París per motiu de la redacció d'una crònica sobre l'Exposició Universal, un cop allà es van veure enlluernats per la modernitat de la capital francesa i per figures reconegudes com Émile Zolà (Qui Oller coneixia gràcies a Yxart)

Narcís Oller va començar les seves narracions realistes amb dues novel·les, una d'elles Lo vailet del pa, però va redirigir el seu estil cap al naturalisme (tenia a Zola com a referent i model però no va optar per la seva filosofia determinista) i el quadre social vers el quadre de costums. La seva manera realista d'escriure el van fer ser reconegut per autors espanyols com per exemple Pérez Galdós i Pardo Bazán (Durant aquesta etapa de la seva vida va escriure L'Escanyapobres, llibre del qual us en parlaré més endavant). 

Aquesta etapa de la seva vida va tenir una segona part més fosca, on Oller d'una banda es va sentir sol per la falta dels seus amics i crítics Yxart i Sardà que van morir el 1895 i 1898 respectivament, i d'altra banda va sentir una certa inseguretat alhora d'escriure (que va ser decisiva per a que Oller es fixe's en el teatre, sense abandonar la seva dèria per la narració) ja que autors i crítics com Clarín van qüestionar efusivament la novel·la naturalista perquè des del 1882 (aproximadament) es va iniciar un nou moviment cultural i estètic anomenat Modernisme que tenia la intenció de sumar totes les arts i Narcís Oller es va veure apartat per la posada en escena de joves autors plenament modernistes i per la seva manca d'adaptació al nou moviment. Tot i això va escriure la seva darrera novel·la, Pilar Prim (1906),  en la qual va intentar plasmar les noves tècniques proposades pel corrent modernista.