Narcís Oller: l'autor III

ELS CORRENTS LITERARIS DE NARCÍS OLLER

Com ja hem vist en entrades anteriors Narcís Oller va néixer el 1846 quan ja feia tretze anys que s'havia iniciat el període de la Renaixença (1833). 

1. LA RENAIXENÇA

El nom donat al moviment català de ressorgiment cultural és La Renaixença que s'inicia a la primera meitat del segle XIX obrint el període contemporani de la literatura catalana. Durant els anys que va durar la Renaixença el clima intel·lectual consistia en la difusió de a consciència autònoma del poble català en l'àmbit cultural, lingüístic i polític. Aquesta nova consciència catalanista fa que augmenti la producció literària ajudant a reafirmar la personalitat del nostre poble.

El 1833 es va publicar el poema de Bonaventura Carles Aribau anomenat "La pàtria" i tradicionalment aquest any ha estat considerat com l'origen de la Renaixença tot i que aquest moviment ja havia estat deixant evidències amb anterioritat pel descontent de la població vers la decadència dels segles XVI i XVII fomentant l'interès per recuperar la història i la llengua de Catalunya.

Per tant, Oller neix en un moment en què la literatura catalana està emergent de nou i quan tingui l'edat de llegir i començar a escriure descobrirà obres de gran qualitat a més a més de l'existència dels Jocs Florals (certàmens literaris que esdevenen promotors i difusors de la llengua catalana, van ser recuperats de l'Edat mitjana ja que aquesta època era la utilitzada pels intel·lectuals i escriptors com a reflex del que volien que esdevingués la nova societat).

2. REALISME I NATURALISME

El realisme és un corrent artístic en el qual es pretén mostrar la realitat de la forma més exacta i detallada possible a les obres d'art i en la literatura. La característica més important d'aquest moviment és l'objectivitat ja que sent subjectiu no es pot transmetre la realitat adequadament, a més del rebuig als temes, personatges i situacions exòtiques perquè el que interessa ara és la quotidianitat dels homes i les dones; els seus problemes personals i socials, els problemes polítics...

En aquest corrent la manera d'escriure és a partir de descripcions detallades del paisatge, l'ús de frases llargues i a conseqüència de les descripcions una rica adjectivació, l'adequació del registre de la llengua a cada personatge és important per marcar els diferents estatus socials ja que hi havia un gran interès en mostrar la burgesia i la seva manera de viure i finalment la intromissió del narrador és molt palpable a partir de l'estil indirecte lliure (per exemple).

El gènere predominant d'aquest corrent és la novel·la i Narcís Oller ho deixa ben clar amb les seves. 

Amb el pas dels anys el realisme va evolucionar i va donar lloc al Naturalisme. El corrent naturalista neix d'una escola literària amb pensament científic del segle XIX intenten fer de la novel·la i del teatre realista un veritable estudi de l'home (en sentit individual i col·lectiu). El francès Émile Zola marca l'inici d'aquest moviment i dona molta importància a l'observació i experimentació de la conducta humana. El moviment naturalista analitza els efectes que el determinisme, les lleis de l'herència genètica, el medi i l'època tenen sobre els personatges aplicant el mètode científic a la literatura. L'objectiu d'aquest corrent no canvia del del moviment realista ja que es centra en trobar la veritat i mostrar fets d'una manera 100% objectiva.

Els gèneres més útils d'aquest moviment per analitzar el comportament humà són la narrativa i el teatre (la poesia en queda exclosa perquè és molt subjectiva). El naturalisme a més d'intentar entendre el comportament de les persones també crea un ideal: el progrés és el coneixement perquè aquest és el camí per arribar al progrés moral personal i col·lectiu, amb intenció regeneracionista i moralitzadora envers tothom que forma part de la societat; les ciutats modernes i industrials seran el centre d'aquest anàlisi (I per a Zola la ciutat perfecte per dur-lo a terme és París).

A Catalunya el primer cop que s'esmenta el naturalisme és en una carta del crític Josep Yxart al nostre autor Narcís Oller (1877) on Yxart fa un comentari d'una de les novel·les de Zola (L'Assomoir), a partir d'aquest moment Oller comença a adaptar la seva escriptura realista als nous caràcters naturalistes.

3. EL MODERNISME

Cap el 1880 apareixen a Catalunya unes noves actituds culturals caracteritzades per una voluntat decisiva de modernització i renovació en el món de l'art, de la literatura, de la música, de l'arquitectura, de la cultura... catalanes.

Una revista, anomenada L'Avens, és en centre ideològic més representatiu de les noves actituds “modernes” des d'aquesta revista es promourà la ciència atraient autors naturalistes (ja sabem que els seguidors del naturalisme tenien un gran interès pels afers científics) com els crítics Yxart i Sardà i l'escriptor Narcís Oller i nous autors com Jaume Brossa.

Els modernistes en el camp de la llengua tenien una intenció ben marcada: la societat de l'època necessita una reforma lingüística per convertir el català en una llengua moderna i de cultura capaç de ser usada en totes les manifestacions d'una societat ben desenvolupada i L'Avenç (canvi de nom per reflectir aquest interès en una llengua depurada el 1891) és l'instrument de difusió de les noves propostes lingüístiques.

Tota aquesta necessitat imperiosa de renovació i modernització ve de la idea que tenen els modernistes d'haver rebut una herència cultural morta dins d'una decadència social i cultural arrelada al passat (Tinguem en compte que els corrents anteriors estaven influenciats per La Renaixença, que s'emmirallava en l'Edat mitjana catalana) que impedeix el progrés de Catalunya ja que els modernistes defensen que les terres catalanes han d'agafar com a nous horitzons culturals els models europeus. La primera part del moviment (1880-1900) és de preparació pel canvi i després de 1900 ja s'han d'aplicar.

Aquest canvi de mentalitat, d'estil i de vida impacten en Narcís Oller d'una manera molt brusca perquè feia relativament poc que havia perdut els seus dos amics Yxart i Sardà els quals l'ajudaven com a crítics de les seves novel·les a més el 1900 Oller ja tenia 54 anys i es sentia impotent davant els joves forts que iniciaven el moviment perquè ell al ser d'una altre època tenia més dificultats per adaptar la seva narrativa a les noves tècniques, encara que el 1906 publicà Pilar Prim una obra on s'integren algunes característiques modernistes.