La Tuies: la viva representació de l'avarícia 1

Al primer capítol, l’autor ja ens introdueix al personatge de la Tuies, una de les personatges principals de la novel·la, i veurem al llarg del llibre com és la viva representació de l’avarícia i l’amor pels diners més que per qualsevol altre cosa. En el següent fragment veure-ho quina és la descripció que es fa d’ella només començar, i d’una manera inconscient ja et crea un sentiment de rebuig cap a ella. En aquest fragment també queda evidenciat com ella fa que el seu marit, el senyor Xirinac, també sigui vist com un avar, però per ella. Se’ns mostra a donya Tuies com el personatge cruel, i al notari com a la víctima. I haureu de seguir llegint per saber si això es realment així… 

"També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o , si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada."

El capítol cinc és molt intens per al matrimoni. Veiem com la Tuies creu s’han arruïnat i és per culpa del seu marit, i està nit i dia a totes hores recordant-li, això fa que la salut del notari empitjori, però ella no para de recriminar. Al cap d’uns dies, el senyor Xirinac mor, però ella mostra una actitud de total indiferència, fins al punt de seguir dinant tot i saber la noticia. Als següents fragments veure evidenciat fins a quin punt la dona tractava malament al seu espòs i el manipulava, també queda ben clar el que he comentat al principi, la dona del notari estimava més als diners que al seu marit o a qualsevol altre cosa: 

"-Tu tenies l’obligació de mirar-t’ho millor. Aquestes no són coses de dones, però sí un deure vostre; i ja estic cansada de sentir-me que la culpa és meva. Jo no et vaig aconsellar sinó que li deixessis els primers tres-cents duros al vint per cent, i tu encara els hi vas bestreure al dotze. Tu i ningú més en té la culpa; tu, que tota la vida has estat un somiatruites i res més; que sense mi no hauries mai fet res de positiu: disbarat sobre disbarats i sempre disbarats. Estaríem carregats de terra per a engreixar pagesos, i nosaltres cantant els goigs de sant Prim […] Sembla impossible que la gent et confiïn les escriptures i testaments! Pobre de tu que jo et faltés, que ben ennavegat estaries!"

En aquest text veurem quina és la resposta de la Tuies quan l’escrivent va a demanar-li roba per poder enterrar al notari en condicions: 

"Donya Tuies tragué, sense immutar-se, un paper plegat que mostrà a l’escrivent. 

-Veu? És lletra d’en Magí, que vostè coneix; aquí hi ha la seva firma, que vostè coneix; doncs això és el seu codicil, on disposa… (llegeixi)… que el seu enterrament sigui de pobre. Embolcalleu-lo amb el llençol."