El binomi Oleguer - Donya Tuies

Després de la mort de Don Magí Xirinac, Donya Tuies es veu troba sola, amenaçada per l’oncle del notari i amb problemes per cobrar els interessos dels préstecs que feia els seu difunt espòs. A més a més, està preocupada perquè la seva font de recursos s’esgotarà d’un moment a un altre. En aquest context, l’Oleguer decideix proposar-li matrimoni, un enllaç de convivència ja que li interessa quedar-se a viure al castell.

Donya Tuies no accepta de seguida la proposició de l’Oleguer; però quan realment es veu ofegada i perduda i la por de ser robada la supera decideix casar-se amb aquest personatge. El resultat d’aquesta unió és un matrimoni de veritables avars que comparteixen l'obsessió per l’estalvi i els diners.

El casament va celebrar-se deu mesos després de l’enterrament del notari i fou una cerimònia lliure de pompa per tal d’evitar les crítiques la població. Mentre l’Oleguer vestia la roba de l’antic marit de Donya Tuies; aquesta anava de negre, amb la perruca una mica més lluent i amb la mantellina posada.

La tarda posterior a l’enllaç la van passar comptant monedes i prometent-se que tot el d’un era de l’altre i ambdós serien els beneficiaris del testament de l’altre. L’Oleguer es preocupava dels interessos de la seva dona tant com dels d’ell. No obstant, els dos s’amagaven diners l’un de l’altre: la Tuies ho feia dins d’un cabdell de fil mentre que l’Oleguer les amagava per diferents estances o racons del castell.

Per acabar, cal destacar que el personatge més avariciós és Donya Tuies per excel·lència ja que tracta a les monedes com si fossin les seves filles i té por que l’Oleguer li robi algun dia. Tampoc paga el rescat del seu marit i la mort d’aquest la tranquil·litza. Fins i tot, hi ha un punt on Narcís Oller mostra una Tuies contenta i satisfeta ja que s’ha convertit en la propietària de les dues fortunes.