Retrat d'un matrimoni d'avars.

 Narcís Oller introdueix el personatge de Don Magí Xirinac a partir de l’Oleguer ja que presenta el notari com l’únic contacte amb la societat que manté el protagonista:

«L’única casa que freqüentava [l’Oleguer] era la del notari Xirinac, un notari que li estenia els debitoris amb què endogalava els endarrerits i els jugadors[...]»

Al paràgraf següent, l’autor ja passa a fer-nos una descripció de la psicologia d’aquest personatge i també ens presenta a Donya Tuies, la seva esposa i la influència que aquesta exerceix sobre ell:

«També passava el senyor Xirinac plaça d’avar, no essent-ho sinó per reflex de la seva muller. En altres mans, don Magí Xirinac hauria estat senzillament un home previsor, o, si es vol, un home interessat com tants en corren, però incapaç de viure en la mesquinesa a què el reduïa aquella dona, vera encarnació de l’avarícia més cruel i refinada. La flaca del notari no eren els diners pels diners, sinó la cobdícia de la propietat. Fluix de complexió i de natural esporuguit, era d’aqueslls que penses sempre en les contingències de la sort i en la vellesa, de la qual ja es trobava frec a frec. Per assegurar aquesta, contra les inclemències de la misèria, hauria estat contínuament fincant-se; però, supeditat a dona Tuies, que era de geni dominant i porfidiós i se li havia posat les calces, el pobre home havia d’arribar als seus fins per altre camí molt més tort i llargut.»

Tot i que podríem pensar que aquest matrimoni s’avé a la perfecció, no és pas així ja que Donya Tuies domina al seu marit i les disputes entre ambdós són constants:

«La possessió d’aquesta li hauria plagut més que no pas els diners, contra l’opinió de donya Tuies, i tal divergència de parers ocasionava disputes dins d’aquell matrimoni. No obstant els esforços del notari, la sort es mostrava sempre més favorable a donya Tuies i als deutors»

Tot i que aquest dos personatge no coincideixen gaire en quant a temes de diners i propietats, Don Magí sempre alaba la seva esposa; i a partir d’aquestes lloances coneixem una mica millor a Donya Tuies:

«Per això, víctima i tot de Donya Tuies, tenia per ella especial adoració. L’avarícia d’aquesta dona, amb tot i ésser supina, als ulls d’aquest marit encegat no traspassava la ratlla d’una economia molt prudent. Donya Tuies, per a ell, era model d’estalviadores, de dona de sa casa».

La descripció física que Narcís Oller fa d’aquest matrimoni és caricaturesca atès que utilitza un lèxic poc atractiu que destaca els trets més grotescos dels personatges:

«El senyor Xirinac es llepava el bigoti de serrell, es fregava la galta briosa, arrufava el nas, llançant una mirada ideal per l’escletxa de les seves ulleres blaves [...]. El notari, amb el seu casquet mig desbrodat i suós, les seves ulleres blaves i el seu bigoti de serrell s’asseia davant de sa muller. Aquesta, amb la seva cara de pergamí arrugat, comprimida dins dessota les orelles pels bandós de las seva perruca.»

Al segon capítol el senyor Xirinac ja apareix directament juntament amb l’Oleguer; no obstant, Donya Tuies encara no apareix a escena presencialment però ens arriba bastant informació a partir del que don Magí li conta a l’Escanyapobres durant el seu passeig:

«I aquí don Magí començà a fer tan gran elogi i relació de les virtuts domèstics de la Tuies, que no hi havia sinó escoltar. En vint anus no havia espatllat encara una dotzena de camises ni comprat un llençol [...].

-Aquesta levita de panyet, aquesta armilla de quadros, aquests pantalons d’esca, es conserven, del nuviatge ençà, per la seva endreça i condícia [...] I per la pitança? Mai a la plaça cap criada, que tots sisen: sempre la Tuies i sempre tard, quan ja les revenedores no penses sinó a tornar descarregades a casa [...]. Una dona així us apedaça i agombola com ningú. I, a més, aquell instint del negoci que té, la dona de casa!... aquell cop d’ull! Quan ella us dóna una sortida o consell, escolteu-la: són grans inspiracions que tenen elles.»